Salvem la Rierada

2009-09-09T10:52:00.002+02:00

Dimecres 16 de setembre
20h al CEM (c. Major 109 Molins)

Xerrada amb la participació de:
Víctor Mitjans del CEPA-EdC
Pep Martí del CAPS
Jordi Losada de la Plataforma Aire Net
Joan Bernat Martí de l'ADENC- EdC

La salinització del riu Llobregat

2009-07-29T23:07:00.002+02:00

La sal de la mort, documental que vam poder veure el passat 18 de juny al local del CEM, és un documental filmat l'estiu passat i que denuncia la salinització del riu fruit de l'explotació de les mines del Bages. Aquest documental havia de ser emès per TVE al programa Gran Angular, però no va passar la censura i per tant no es va emetre. TVE3 tampoc no ha volgut emetre el documental i per això des de la plataforma MontSalat han iniciat una campanya per donar a conèixer el documental i sobretot la problemàtica del que parla.

La nova planta potabilitzadora d'Abrera en realitat és un desalinitzadora per tal de desalinitzar el riu Llobregat que es troba en índexs de salinització més alts que el mar Mediterrani. Aquesta planta pagada i mantinguda amb diners públic intenta millorar la qualitat de l'aigua potable però no soluciona el problema d'arrel. Mentrestant les industries responsables d'aquest salinització es desentenen del problema i les possibles solucions.

Més informació
MontSalat
Prou Sal

Entrevista a Roger Lloret, químic i membre de la Plataforma MontSalat publica da al setmanari La Directa

“Estem davant el problema de contaminació més important de Catalunya d'abans, d'ara i del futur”

Roger Lloret ha participat en l'elaboració del documental ‘La Sal de la Mort’ que va ser gravat l'estiu passat sobre els vessaments de residus salins als rius Llobregat i Cardener originats per Iberpotash, empresa explotadora de les mines de potassa del Bages. Lloret forma part de MontSalat, una plataforma que denuncia l'abocament diari de sal als immensos runams salins des on s’escampa avall pel riu Llobregat -amb concentracions vàries vegades a les de l’aigua de mar- i els devastadors vessaments del col·lector de salmorres. Aquest grup dóna a conèixer el documental mitjançant projeccions públiques.

Quins són els efectes de la sal a l’aigua potable?

La sal als rius afecta ecosistemes i al sistema renal i a la pressió sanguínia de qui la beu. Quan es desinfecta amb clor, els clorurs i la matèria orgànica generen trihalometans a l'aigua potable que són cancerígens, mutagenètics i teratogènics. Des de gener, la Directiva d’Aigües de la Unió Europea els limita a un màxim en l'aigua potable. Gràcies a que plou i hi ha dilució als rius, estem al límit de clorurs, però els trihalometans estan fregant o per sobre i ¡compte que la propera sequera està en marxa! Amb el cabal del riu normalitzat, abans de les pluges de maig, difícilment s'acomplirà la Directiva sense el cost en noves tecnologies de tractament. Quan els objectius de qualitat a l'aigua potable no s’assoleixen, aquesta es transforma en “sanitàriament permissible”, situació que patim fa dècades, però com això no et mata de seguida... L’aigua porta petites concentracions de metalls com mercuri, cadmi, crom, zinc, níquel, manganès, ferro, molibdè, arsènic, antimoni... i altres microcontaminants que els sistemes de sanejament actuals no eliminen totalment del riu. S’ha estudiat alguna vegada el risc de la barreja de tots aquests productes tot i l’acompliment de les Normatives?

Què s’ha fet o s’està fent per a evitar aquesta situació ?

El més barat seria arreglar el riu en origen, però es millora l'aigua potable que s'ha de subministrar i això ha fet construir nous tractaments a les potabilitzadores del Llobregat, tant a Abrera com a Sant Joan Despí. La resta d'empreses subministradores també hauran d'invertir i ho acabarem pagant els abonats ja que no compliran la Directiva Europea perquè el riu seguirà portant la salinitat. El col·lector de salmorres, construït per minimitzar la contaminació d'aigües superficials i aqüífers, va quedar insuficient perquè Iberpotash multiplica l'extracció al màxim i amb ella els residus sòlids. Així, no poden dir que no es guanyen la vida per a no invertir en medi ambient. Des del 89 aquestes aigües industrials passen per un col·lector que ha quedat insuficient i s'ha ampliat des d'Abrera al mar. De les mines del Bages, zona on es produeixen els abocaments, fins a Abrera encara tenim el col·lector inicial que s'ha trencat més de 350 vegades. L'envelliment del col·lector i la sobreexplotació generen vessaments i contaminacions puntuals molt agressives. Quatre o cinc poblacions han perdut les seves fonts d’abastament històriques i han construït noves plantes de tractament. Quan el nou col·lector funcioni al màxim de capacitat, evacuarà al mar cada any gairebé tot un embassament de Sant Ponç, recursos hídrics de valor incalculable molt més econòmics de tractar que una dessaladora d'aigua de mar.

Qui paga tot això?

La mineria no compleix les seves obligacions mediambientals, doncs el runam salí es considera subproducte i no se l'hi aplica la Normativa de Residus Industrials. Els danys s’externalitzen i han de ser remeiats amb diner públic. Dels 277 milions d’euros previstos per l’Agència Catalana de l’Aigua per a minimitzar l’impacte de la salinitat, Iberpotash aportarà uns tres o quatre, que seria recollir surgències d’aigües dolces salinitzades i portar-les al col·lector. La resta d’obres es paguen amb fons europeus i altres fons públics. O sia que l’axioma de “qui contamina paga” es converteix en aquest cas en “qui contamina cobra”.

Es poden denunciar aquests incompliments de les obligacions mediambientals?

La Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obrir diligències fa anys contra l'empresa minera. La policia judicial va aclarir que l'augment de la salinitat és fruit de la mina de potassa i, amb tota seguretat, una sentència seria condemnatòria. Políticament s'ha pressionat per a que el sumari no evolucioni i fa anys està retingut en un Jutjat de Manresa. Per a MontSalat estem davant el problema de contaminació més important de Catalunya d'abans, d'ara i del futur, perquè afecta a més de quatre milions de persones que beuen i utilitzen les aigües del Llobregat. Hem iniciat un altre procés judicial de reclamació dels afectats, però l’empresa minera i alguns polítics intenten dividir als actors mentre algun ajuntament mira cap a una altra banda. Un dia s’acabarà la potassa o no serà prou rendible la seva extracció, els residus quedaran abandonats o amagats, i els mil treballadors de la mina protestaran en va. La por a parlar d’això, com a Súria o Sallent, s’està destapant amb la creació d’una plataforma reivindicativa que es diu Prou Sal!

Hi ha alguna solució senzilla?

S'han fet propostes com dissoldre els runams i abocar-los al mar a través del col·lector o s’ha calculat quant costaria tornar la sal dins de la mina però la mina no vol. Iberpotash va mirar d'estalviar-se diners i a la vegada fer-ne negoci, al construir-se la planta de fabricació de clor de Solvay a Martorell ja que el clorur de sodi és una de les seves matèries primeres. S'ha instat al govern que generi alternatives de treball a la mineria, però fins ara qualsevol iniciativa important de crear activitats industrials ha estat boicotejada per la mineria. A sobre de les anomalies ambientals, incompliments i delictes diferents, el departament de Medi Ambient ha concedit a l'empresa minera la Llicència Ambiental. La societat civil s’hauria de bellugar i quan hi hagi una pressió sobre els polítics prou important potser mouran fitxa. Potser s’esperaran a que la potassa desaparegui... perquè això de la mineria, en general, són 100 o 200 anys de glòria i 1.000 o 1.500 anys de misèria.

I tot això s’explica en el documental 'La Sal de la Mort'?

La productora de Cardona (E2S Produccions) va tenir la idea de fer un documental de denúncia i juntament amb MontSalat es va fer el guió. El programa Gran Angular de TVE hi estava interessat, però quan el van visionar, se suposa que sota pressions polítiques, ja no els hi va convenir.

Després es va oferir el programa a TVC amb la mateixa resposta. La productora va cedir gratuïtament el documental a MontSalat i d’aquí s’està creant aquesta diàspora, tant al Bages com al Baix Llobregat i Barcelonès, que potser és l’àmbit que pateix més el problema, i a la vegada el desconeix o bé ho te assumit com una fatalitat. Hi ha una explicació del perquè la Regió Metropolitana de Barcelona té el rècord de consum d’aigua envasada, però els mitjans de comunicació no n’expliquen les causes o no ho poden difondre, el que seria desitjable pel seu coneixement social.

Nova campanya contra la incineració i per la retirada de Pla Metropolità de Residus

2009-07-23T00:13:00.008+02:00

Campanya contra la nova incineradora a l'àrea metropolitana de Barcelona i demanat la retirada del nou Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipal

El ple de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient va aprovar inicialment el passat dijous dia 16 de juliol, el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) 2006-2016. Aquest pla no aposta per corregir la mala gestió actual dels residus ni per incentivar la reducció, la recuperació ni el reciclatge sinó que aposta pel tractament finalista dels residus dedicant-hi al voltant del 90% del seu pressupost i un 77% a la incineració. Una d'aquestes mesures és la construcció d'una incineradora per tractar 450.000 tones de residus anuals a l'àrea de Barcelona.

Per això s'ha iniciat una campanya per frenar l'augment de la crema de residus (tant la nova construcció d'una altra inicneradora com la crema de la fracció resta dels ecoparcs en les cimenteres) i demanat la retirada del pla. Campanya promoguda per la PCRR (Plataforma Cívica per la Reducció de Residus), grup de treball d'EdC (Federació d'Ecologistes de Catalunya) i amb el suport i adhesió de moltes entitats i plataformes de defensa ambiental.

Una de les iniciatives importants de la companya ha estat la presentació d'una declaració de metges i metgesses contra la incineració, que avala amb els millors toxicòlegs, epidemiòlegs i professionals de la salut del país, els arguments de precaució i prevenció als riscos a la salut pública que pot comportar l'augment de la crema de residus al país. Adjuntem la declaració de metges. També us convidem a fer-ne difusió entre els professionals de la salut per que la signin també.

Podeu col·laborar-hi adherint-vos a la declaració de la PCRR per demanar la retirada i/o difonent la campanya.
Per adherir-vos tant a la declaració de la PCRR per reclamar la retirada del Pla, com si recolliu adhesions de metges i metgesses només heu d'enviar un correu a: correu@ecologistes.cat
(les adhesions a la retirada de moment només són d'entitats i col·lectius, no individuals)

Més informació: http://noincineradorabcn.blogspot.com/

Declaració de metges i metgesses

Declaració per demanar la retirada del PMGRM

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona preveu un creixement continu

2009-07-22T23:58:00.005+02:00

El projecte hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya. És un instrument que contribuirà en la definició del futur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i té la voluntat d'establir el marc general per a la seva ordenació fins a l'any 2026. Les estratègies i determinacions d'aquest pla no només afectaran als assentaments urbans, sinó també als espais naturals i a les infraestructures. Definint les xarxes viàries i ferroviàries i delimitant els espais naturals. Diferents veus associatives, ecologistes i veïnals creuen que hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible cap a un model sostenible, independent de recursos i reequilibrador, però segons varies entitats ecologistes aquest pla no tendeix a reconduir aquest model sinó que el consolida. El projecte haurà estat a exposició pública fins al 24 de juliol, el que suposa els estrictament 45 dies preceptius, període de temps que les principals entitats ecologistes de la Regió Metropolitana de Barcelona han considerat insuficient i demanen l'ampliació d'aquest període tal i com s'ha fet en altres plans territorials parcials de Catalunya que han comptat amb períodes d'informació pública de tres mesos. Consideren que s'ha de garantir la participació de la població i, tenint en compte la importància i la complexitat del pla, han demanat al Departament de Política General i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que ampliï el període per a presentar al·legacions al PTMB.

Previsions de creixement continu

Les entitats ecologistes denuncien la poca ambició del pla ja que es limita a projectar la resposta a unes previsions de creixement continu i no pas a garantir la protecció del territori. El PTMB pot delimitar nous espais per incorporar-los als que ja són objecte de protecció i per tant, segons les entitats ecologistes, hauria de revertir determinats espais classificats com a urbanitzables i protegir-los com a espais d’interès natural i ambiental. Segons la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, “el PTMB ofereix com a única sortida de futur, el continuar creixent i desenvolupant-se, reduint els espais naturals i agrícoles, es continua afavorint els llargs desplaçaments tant de mobilitat diària com dels recursos que necessita la metròpoli amb l'objectiu principal del manteniment d'un sistema socioeconòmic que tard o d'hora col·lapsarà”. Els estudis fets per a la elaboració del pla assenyalen un increment de 941.189 persones a la Regió Metropolitana fins al 2026. Les previsions fetes són d’una Catalunya d’uns vuit milions d’habitants amb una Regió Metropolitana de 5,25 milions d’habitants i més de 2,5 milions de llocs de treball. Aquestes previsions són continuistes amb el model actual i sense perspectives d’un ús racional del sòl i dels recursos. Aquestes perspectives porten al pla a calcular entre 381.402 i 582.160 el nombre de nous habitatges necessaris principals, xifres que no són assumibles per les 14.039,25 hectàrees de sòl qualificat de nou desenvolupament al conjunt de la Regió Metropolitana i que permeten la construcció potencial d’uns 476.000 habitatges. El mateix pla reconeix que, si no es canvia el model, la previsió de demanda d’habitatge comportarà una fortíssima pressió que sobrepassarà la limitada capacitat de l’Àrea Metropolitana a absorbir la futura demanda d’habitatge. Així, planteja com a solució l’augment de l’actual rendiment del parc d’habitatges, és a dir, reduir els habitatges buits, els destinats a segona residència o a altres usos que actualment són un 22,1% i incrementar el rendiment del parc amb noves propostes de desenvolupament urbà. La conclusió és que en cap cas es planteja la possibilitat de deixar de créixer sinó que s'aposta per esgotar totes les possibilitats i recursos d’una àrea ja prou castigada.

Alguns conflictes

Un Pla que no pot assegurar la desqualificació del Vial de Cornisa -aquesta és la resposta que es va donar a la PCDC-, vial de quatres carrils que travessa i fragmenta el Parc de Collserola, però que si contempla la construcció de camps de golfs en terrenys no urbanitzables i protegits tal i com especifica en el seu redactat: “els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sòl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl poden ser admesos en sòl de protecció especial”.

Tal i com afirma el mateix pla, “han tingut lloc unes dinàmiques territorials iniciades als anys seixanta i caracteritzades per unes taxes molt elevades de transformació de sòl per a usos urbans i pel seguiment d’un model d’ocupació dispers, amb totes les conseqüències derivades en matèria de mobilitat”. El document aprovat diu que “aquestes dinàmiques territorials han conduït a la progressiva reducció, fragmentació i degradació dels espais oberts”, però aquestes dinàmiques continuen ja que gran part de les ordenacions de territori marcades pel PGM de 1976 -encara vigent- les manté el PTMB. Exemples són la recuperació de la Via Interpolar, eix d’alta capacitat que ha de connectar la Roca del Vallès amb Molins de Rei passant pel centre de Barberà del Vallès i que des de les eleccions de 1979 aquesta població ha lluitat en contra per considerar que suposaria una fragmentació innecessària del municipi. Més del 36% dels costos calculats per a inversions a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat aniria adreçat a la construcció del Túnel d’Horta, túnel innecessari segons vàries entitats ja que no troben justificables ni la inversió ni l’agressió al territori ja que tot i que en part serà subterrani no deixarà de malmetre i alterar un espai natural tant fràgil com pot ser la Serra de Collserola. L’alternativa ja existeix ja que la comunicació entre Barcelona i el Vallès ja és viable per més d’una via. Són moltes les actuacions del Pla Territorial Metropolità que han aixecat veus en contra tot demanat que s’aturin i es procedeixi a un debat públic real amb la participació de tots els implicats i amb un caràcter vinculant. Algunes d’aquestes actuacions són el Quart Cinturó, el Túnel d’horta o la interpolar del Vallès.

www.setmanaridirecta.info

Apageum les nucleras

2009-07-05T23:18:00.004+02:00

Xerrada-debat
“Apaguem les nuclears. NO a la renovació de les llicències d’Ascó i Vandellós”.

dijous dia 9 de juliol a les 20h

Centre Excursionista de Molins de Rei
(c/Major, 109).

Amb la participació de:
Victor Mitjans (membre d'Ecologistes de Catalunya)
Josep Sabaté (membre de Jóvens de l'Ebre i de la campanya Apaguem les nuclers)
Marcel Coderch (membre del CADS)

Salvem Collserola del Foc

2009-05-23T12:47:00.003+02:00

S'ha iniciat una campanya de recollida de firmes per DEMANAR que retirin la massa forestal dels camins i pistes forestals de la SERRA de COLLSEROLA com a mínim 10 metres dels marges.

Si t'estimes Collserola, ajuda'ns!

Ja tenim quasi dues mil signatures, però en necessitem moltes més.
Pots imprimir-te l'original, i recollir firmes.
Les passarem a recollir o ens les envies per correu al apartat 31 (08750),
de Molins de Rei.
Pots enviar-nos fotos per posar a la pàgina.
Podem fer molt per pressionar a qui toca perquè actuïn.
Depèn de tots evitar una tragèdia...
Gràcies per endavant per la teva col·laboració.

Pots mirar http://salvemdelfoccollserola.blogspot.com

2009-05-23T12:36:00.003+02:00

La proposta de Parc Natural encara pendent d'aprovació és insuficient i no garantirà la supervivència dels ecosistemes de Collserola

El diumenge 24 de maig es celebrarà el Dia Europeu dels Parcs Naturals i Collserola continua sense assolir l'anunciat grau de protecció.

La Plataforma cívica per a la defensa de Collserola (PCDC) fa 10 anys que en reclama la protecció, i tot i que al 2005 el govern de la Generalitat es va comprometre a declarar la figura de Parc Natural, encara no ha complert i ha anat deixant que es continuïn desenvolupant plans urbanístics i infraestructures.

Continuem reclamant que la Generalitat aturi qualsevol desenvolupament urbanístic i d'infraestructures dins l'actual Parc, delimitat pel Pla especial de protecció i ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo), per evitar més dany a la natura.
També caldria destinar recursos per aplicar polítiques de deconstrucció de sectors naturals urbanitzats al·legal o il·legalment, que els ajuntaments han permès fent la vista grossa.

Quant a la futura declaració de Parc Natural:

Segons diversos ecòlegs i biòlegs* consultats per la PCDC el Parc Natural proposat no garanteix la supervivència dels ecosistemes a mig termini, atès arriba molt tard quan la majoria d'ajuntaments ja ha desenvolupat urbanísticament les seves reserves de sòl edificables opcionals pel PGM de 1976 encara vigent. La serra està pràcticament aïllada i envoltada de grans vials i un urbanisme impermeable. El Pla Territorial Metropolità aprovat inicialment avui encara reserva més vials i infraestructures que de desenvolupar-se fragmentaran la Serra, perjudicant greument diversos ecosistemes de Collserola.

La Mida del Parc de Collserola disminuirà, atès no es protegeix tota la superfície de l'actual Pla especial de protecció i ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo). El que és positiu, tot i que insuficient, és que augmenten les zones protegides i per fi hi haurà les vitals reserves d'especial protecció com la Font groga i la Rierada.

D'altra banda considerem que No te cap sentit declarar Collserola Parc Natural, si no es garanteix:

1. Que no s'hi construirà ni ampliarà cap més vial que travessi i fragmenti els ecosistemes de la serra (Vial de Cornisa, Túnel d'Horta, Túnel Central, etc.)

2. La connectivitat de Collserola amb els espais naturals limítrofs (Serralada de Marina, Via Verda-Serra de Sant Llorenç del Munt, Parc Agrari del Baix Llobregat).

3. La naturalització dels sectors degradats per la construcció il·legal.

4. Evitar la massificació que podria degradar-lo encara més.

Finalment, la PCDC dona suport a la manifestació que es farà dimarts 26 de Maig a Sant Feliu de Llobregat per denunciar una nova proposta de modificació puntual de PGM aprovada inicialment que permuta sòl forestal per parcs i jardins, crea una nova carretera travessant els boscos del torrent del Duc, destrueix el connector biològic desenvolupant nou sòl industrial, etc. + info

* Vídeo divulgatiu amb les opinions de biòlegs i parlamentaris sobre el futur de Collserola.

2009-05-23T12:06:00.004+02:00

El dimarts 26 de maig col·lectius de ciutadans i ciutadanes, entitats ecologistes i plataformes de defensa del territori, organitzem una manifestació en contra de la modificació del Pla General Metropolità proposada per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Què pretenem?

· fer visible tot el que implica la modificació del PGM.

· fer front a l'agressió que suposa per a Sant Feliu i per a Collserola.

· mostrar el nostre rebuig a la manera de fer de l'equip de govern de l'Ajuntament

Per què? Aquesta modificació no respecta els interessos generals dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu. Malgrat els discursos del Govern, només afavoreix els interessos de promotors privats i de la fàbrica de ciment CEMEX, incompatible amb la preservació del medi ambient.

Denunciem: La manca de participació ciutadana en tot el procés.

Demanem: Una modificació del Pla General Metropolità que suposi una protecció real de les zones incloses dins del Parc de Collserola, que no inclogui l'actual proposta de nova carretera i que respecti les zones verdes de Mas Lluí, contemplades en el PGM, així com un pla d´equipaments per al barri, actualment inexistents.

Reclamem: que es posin en marxa nous models participatius per una consulta pública real i efectiva, que permeti un planejament urbanístic, territorial i d’infraestructures basat en un veritable consens tot creant un nou fòrum ambiental amb caràcter vinculant.

La manifestació

· Concentració a la Plaça de la Vila (Sant Feliu de Llobregat) a les 19h

· Lectura del manifest

· Manifestació pels carrers de la ciutat

· Finalització a la plaça de la Vila i participació al Ple de l’Ajuntament

COORDINADORA D'OPOSICIÓ A LA MODIFICACIÓ DEL PGM

http://coord-oposicio-pgm.blogspot.com/
coord.oposicioPGM@gmail.com

Mobilitzacions a Sant Feliu

2009-05-02T18:58:00.007+02:00

A Sant Feliu han començat les mobilitzacions per aturar la modificació puntual del Pla General Metropolità que proposa l'Ajuntament de Sant Feliu.
Aquesta modificació implica:
-Una pèrdua considerable de sol forestal
-La construcció d'un nou vial pel mig de Collserola per accedir a la fàbrica de ciment Sanson
-La destrucció de l'actual corredor biològic que comunica Collserola amb el Riu Llobregat
-La pèrdua de zones verdes i d'equipaments de Sant Feliu.

Per tot això i perquè el nou vial només fa que consolidar la contaminat fàbrica de ciment que a finals d'any començarà la incineració de residus, els sant feliuencs i les sant feliuenques han començat a concentrar-se cada dimarts a la Plaça de la Vila de 19:30 a 20h culminat aquestes protestes amb una manifestació el dimarts 26 de maig a les 19h a la Plaça de la Vila.

Us convidem a participar d'aquestes mobilitzacions especialment a la
manifestació del dimarts 26 de maig.

http://coord-oposicio-pgm.blogspot.com/

http://aturemlarondanord.blogspot.com/

L’insubmís a les penes-multa i a l’especulació ingressarà a presó

2009-04-28T23:21:00.004+02:00

L’insubmís a les penes-multa i a l’especulació ingressarà a presó durant les properes hores

Avui dimarts 28 d´abril a les 19,30h - Concentració davant de la Model

Aquesta persona va ser detinguda ahir mentre es realitzava una acció en solidaritat amb l’Enric Duran, ja que estava en cerca i captura des del 6 d’abril. Des d’aleshores ha estat a disposició policial a les comissaries de Nou de la Rambla i de les Corts, i en les properes hores passarà a disposició judicial.

Declaració de l'insubmís a les penes-multa i contra el Pla Caufec (Porta BCN - Esplugues)
Vídeo Insubmís a les penes multa

La pena-multa de 60€ va ser la sentència judicial a una acció de desobediència civil no violenta per denunciar el projecte urbanístic pla Caufec, a Esplugues de Llobregat ara farà dos anys. L’acció va consistir en romandre juntament amb dos companys 3 dies penjat a 50 metres tot i això la titular del jutjat número u d’Esplugues de Llobregat va trobar culpables a les tres persones d’una falta lleu de desobediència a l’autoritat i va imposar una pena-multa de 20 dies a 3 euros.

Des d’un principi aquesta persona es va declarar insubmisa a pagar la pena-multa, ja que, tal i com s’explica en la campanya d’insubmissió a les penes-multa (http://alespenespunyalades.blogspot.com/), les penes-multes són una eina política de castigar als moviments socials i a tot aquell que opina i actua d’una manera crítica, i són una eina per a castigar la pobresa, ja que només aquell qui té suficients recursos econòmics es salva d’anar a la presó.

Així, el jutjat número u d’Esplugues de Llobregat va ordenar l’ingrés a presó el passat 26 de febrer, i al no efectuar-se de manera voluntària va decretar una ordre de cerca i captura el passat 6 d’abril. A hores d’ara, aquesta persona està detinguda i pendent de passar a disposició judicial per a que la jutgessa decreti l’ingrés a presó.

Així que a partir d’aquest dilluns 27 d’abril estarà 10 dies a la presó durant els quals la plataforma popular contra el pla Caufec i altres col·lectius solidaris han plantejat diverses accions per exigir la llibertat de la persona empresonada i per denunciar públicament les penes-multa:

* Dimarts 28 d´abril a les 19,30h - Concentració davant de la Model
* Dimecres 29 d´abril - Accions descentralitzades i concentració les 20h davant l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat
* Divendres 1 de maig - participació a la manifestació del primer de maig.
* Dilluns 4 de maig a les 19,30h - No callem!! Concentració sorollosa a la Model

Es dóna la casualitat que avui mateix hi ha almenys 30 persones pendents d’un ingrés a la presó per a complir una condemna derivada d’una pena-multa, cosa que encara fa més visible la denúncia que es fa des de la Insubmissió a les penes-multa.

A banda de la irracionalitat que suposa empresonar a una persona durant 10 dies per haver denunciat públicament una opinió respecte un pla urbanístic de manera totalment pacífica, es dóna la paradoxa que l’empresonament d’aquesta persona durant 10 dies costarà a la Generalitat de Catalunya més de 600€

no callem: ni pla caufec ni repressió!
NI PENES-MULTA NI ESPECULACIÓ!

més info
http://www.noalplacaufec.net/
http://www.moviments.net/noalplacaufec/10diespreso/
http://alespenespunyalades.blogspot.com/
paremoselcaufec@rusc.net
telf 685.267.787

Arbres caiguts i no retirats

2009-04-13T11:02:00.005+02:00

No entenem perquè els arbres caiguts a Collserola arran del temporal de vent del mes de gener, segueixen sense ser retirats, sabent tothom el perill que això suposa. L’ajuntament no té partides per emergències? On són les ajudes garantides, tot hi que no es va declarar la zona com a catastròfica?
Ens lamentem moltíssim per aquesta situació, entenen que és una situació desbordant però ja són massa els dies passats sense fer res.

Apaguem les nuclears

2009-04-09T12:40:00.004+02:00

Des de les terres de l’Ebre han iniciat una campanya per demanar que no es renovin les llicències de les tres nuclears de Catalunya i que per tant es tanquin definitivament. La llicència d’Ascó I, Ascó II i Vandellós caduquen entre el 2010 i el 2011 i per això es vol aprofitar i a finals d’aquest any presentar una proposta de resolució recolzada per milers de firmes.

A Molins podeu signar a:

CEPA, Plaça Catalunya 22 entresòl 1º

La Bodegueta, Pintor Fortuny 14

Llibreria Barba, Rafael Casanova 45

Més informació: web de la campanya

Un any fent estudis

2009-04-09T12:33:00.008+02:00

Després d’un any de denunciar el lamentable estat dels voltants del camp de tir de Molins, tot segueix igual. Des de l’Ajuntament se’ns va dir que abans de començar les tasques de neteja havien de fer un estudi per determinar l’abast dels residus i la manera de fer la neteja ja que la presència de plom fa que s’hagin de prendre precaucions. Però aquest estudi encara no s’ha fet i tot i que el consistori reconeix que els cartutxos són fàcils de recollir (i no cal estudi) segueixen sense ser retirats.

Les prioritats del consistori no sabem quines són però el medi ambient no.

Què quedarà de Collserola quan el declarin parc Natural?

2009-03-31T22:22:00.009+02:00

Posicionament de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola davant de la incorporació de la Generalitat al consorci del Parc i davant dels nous rumors sobre la futura i mai arribada declaració de Parc Natural.

La Plataforma cívica per a la Defensa de Collserola considera positiva l'entrada de la Generalitat al Consorci del Parc de Collserola, però troba insuficient la futura proposta de Parc Natural.

El DMAH pot contribuir a la millora de la gestió de l'espai natural amb un punt de vista més ampli que el de la suma dels 9 ajuntaments representats actualment al Consorci, que acostumen a mirar-se el melic i promoure actuacions descentralitzades i poc coordinades sense aquesta visió global. La gestió actual del consorci és sovint més supervisora de l'urbanisme i de la gestió forestal i contra incendis que no pas gestora i conservadora dels ecosistemes; esperem que això canviï amb la incorporació de la Generalitat.

Cal que el DMAH ajudi econòmicament a la gestió i conservació i millora dels diversos ecosistemes naturals de Collserola, molts d'ells en regressió degut a l'urbanisme desenfrenat que ha envaït i aïllat la serra.

Considerem imperatiu que la Generalitat aturi qualsevol desenvolupament urbanístic dins l'actual Parc, delimitat pel Pla especial de protecció ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo), per evitar més dany a la natura. Cal també destinar recursos a aplicar polítiques de /deconstrucció/ de sectors naturals urbanitzats al·legal o il·legalment, que els ajuntaments han permès fent la vista grossa.

*En quant a la futura declaració de Parc Natural:*

El Parc Natural no garanteix la supervivència dels ecosistemes a mig termini, atès arriba molt tard quan la majoria d'ajuntaments ja ha desenvolupat urbanísticament les seves reserves de sòl edificables opcionals pel PGM de 1976 encara vigent. La serra està pràcticament aïllada i envoltada de grans vials i un urbanisme impermeable. El Pla Territorial Metropolità encara reserva més vials que poden fragmentar-la Serra.

La Mida del Parc de Collserola disminuirà, atès no es protegeix tota la superfície de l'actual Pla especial de protecció i ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo). El que és positiu, tot i que insuficient, és que augmenten les zones protegides i per fi hi haurà les vitals reserves
d'especial protecció com la Font groga i la Rierada.*
*
*No te cap sentit declarar Collserola Parc Natural, si no es garanteix:*

1. Que no s'hi construirà cap més vial que travessi i fragmenti
els ecosistemes de la serra (Vial de Cornisa, Túnel d'Horta, Túnel Central, etc.)
2. La connectivitat de Collserola amb els espais naturals
limítrofs (Serralada de Marina, Via Verda-Serra de Sant Llorenç del Munt,
<http://www.collserola.org/dossier_Collserola.html#Connectivi>
Parc Agrari del Baix Llobregat).
3. La naturalització dels sectors degradats per la construcció il·legal.
4. Evitar la massificació que podria degradar-lo encara més.

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
http://www.Collserola.org/

Signa en defensa de Collserola
http://collserola.org/salvemelparcnatural/

Gran varietat de plataformes es manifesten diumenge 22 de març per Barcelona

2009-03-31T22:13:00.007+02:00

El diumenge 22 de març més de 5.000 persones han sortit al carrer no només per denunciar la política ambiental del Govern de la Generalitat, sinó també per mostrar el rebuig al model socioeconòmic actual, tot demanat un canvi profund cap a un model alternatiu veritablement sostenible.

Ja fa mesos que la Federació d’Ecologistes de Catalunya va fer una crida a participar d'una manifestació per fer front als nombrosos conflictes ambientals i per denunciar les agressions al medi i a la salut que afecten arreu del territori català. La resposta va ser bona i s’ha estat treballant durant molt mesos per posar d’acord a molta gent i molts col·lectius de tot tipus. L’objectiu de la convocatòria era reunir al màxim de col·lectius, entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori, per a fer visibles els nombrosos conflictes ambientals. Aquesta mobilització ja va fer-se l’any 2001 on hi van participar 87 entitats i plataformes, aquest cop han estat més de 160 els col·lectius adherits a la manifestació. Aquest augment tant significatiu evidencia la mala política del Govern, i els col·lectius adherits a la manifestació afirmen “que malgrat que el color del Govern ha canviat, aquest desenvolupa una política ambiental continuista respecte la que ja va generar protestes l’any 2001, que segueix sent ineficaç i contraria als interessos de la població”.

La manifestació ha estat marcada per la gran varietat de pancartes, samarretes i lemes que han omplert tant la Plaça Catalunya com la Plaça Sant Jaume. Aquesta diversitat mostrava, tal i com es pretenia, la gran quantitat de conflictes que assetgen Catalunya. Ha acabat a la Plaça Sant Jaume on un grup de nens i nenes han fet el lliurament simbòlica d'una postal que recollia els motius de la manifestació. L'actor Manel Barceló ha estat el presentador dels diferents representants dels conflictes ambientals més significatius del país que han exposat les seves denúncies i demandes. Per acabar s'ha instat ha continuar amb les amb accions ja que les demandes són moltes i no fàcils d’aconseguir en el marc polits en que ens trobem, per això s'ha convocat a les 21es Trobades d’entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans, que es faran a Lleida a la tardor.

Són molts i variats el motius pels quals els participants han demanat les dimissions dels consellers de medi ambient, política territorial i agricultura, tot demanat que el Govern assumeixi que s'està fent una mala gestió del territori ja que “no poden passar per alt la incompetència, les decisions errònies, la manca de transparència, el desconeixement i la desatenció al territori del Govern”.

Han criticat la política dels governs, des de els municipals fins al de la Generalitat que “afavoreixen els interessos de les grans corporacions privades i destinen els recursos públics a la continuïtat d’un model neoliberal obsessionat pel creixement, responsable de la crisi econòmica i ambiental actual, i incompatible amb la preservació del medi ambient, l’equilibri territorial i el benestar social”. Per això reclamen un canvi polític, més enllà del que afecta directament al medi ambient. Ja que consideren imprescindible la participació ciutadana real, el veritable consens i el dret a la informació. Incompatible amb els escassos processos d'informació i participació ciutadana purament consultius.

Denuncien la persecució dels moviments socials que exerceixen el seu dret a la protesta recalcant que s’estan veient obligats a optar per la desobediència per tal de denunciar l'incompliment de les lleis medioambientals tant per part d'empreses privades com per part de les administracions públiques. Demanat la despenalització dels casos que es troben pendent de judicis o de compliment de condemnes com pot ser el cas d'un membre del la Plataforma popular contra el Pla Caufec que està pendent d'entrar 10 dies a la presó per declarar-se insubmís a una pena multa de 60 €.

Punts calents

Són més de 440 conflictes els que amenacen la destrucció del territori arreu de Catalunya. Des de la Federació d'Ecologistes de Catalunya s'ha elaborat un mapa de Catalunya de punts calents on es reflecteixen els conflictes existents arreu del territori.

Els conflictes van des de els plans urbanístics presents arreu del territori, fins a la incineració de residus, passant per les línies de molt alta tensió, els parcs eòlics, les tèrmiques, les nuclears, les infrastructures innecessaris, els transvasaments...

Fotos setmana prèvia a Molins

2009-03-31T21:40:00.005+02:00

Setmana prèvia a la manifestació del 22 a Molins

2009-03-17T09:27:00.004+01:00

Dues persones s'encadenen al balcó de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat en defensa de Collserola

2009-03-16T19:10:00.007+01:00

VIDEO DE L'ACCIÓ

A les 11h del matí d'avui dilluns 16 de març, dues persones s'han encadenat a la barana del balcó de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat en defensa de Collserola i per un aire net

Amb aquesta acció es vol convocar a la manifestació unitària del 22 de març 'Contra la política ambiental de la Generalitat' i denunciar públicament que el projecte d'incineració de residus a la Sanson continua endavant i es veu reforçat amb l'operació especulativa que vol modificar el Pla General Metropolità en favor d'interessos privats entre els que hi ha l'empresa cimentera Cemex i el constructor Paz Dorado.

Per tot això assumeixen íntegrament el manifest ecologista que convoca la manifestació del 22 de març i volen que les exigències es facin efectives.

Com han declarat des de la plaça de l'ajuntament del municipi del Baix Llobregat, també volen denunciar públicament la política ambiental de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i de la Generalitat de Catalunya i fan el següent comunicat:

Denunciem:
.Que el projecte d'incineració de residus a la Sanson continua en marxa i es veu reforçat per la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) que promou el govern de Sant Feliu.
.Aquesta modificació del PGM respon als interessos especulatius de promotor i propietaris privats. Els mateixos interessos que ens han portat a l'actual "crisi".
.La modificació agredirà Collserola i requalificarà zones forestals en parcs i jardins, cosa que no garanteix la protecció i conservació d'aquestes zones.
.Al barri de Mas Lluí es veuen afectades zones destinades a equipaments que ara es
reconvertiran en espai per vivendes.
.Es construirà una carretera a zones protegides, que estan dins la Xarxa Natura 2000,
per facilitar l'accés de camions a la cimentera. Això consolidarà la ubicació i les dimensions d'aquesta empresa altament contaminant situada al peu de Collserola.
. Els processos participatius han esdevingut un mer mecanisme per legitimar les decisions preses prèviament. Sovint l'Administració de torn, no ha informat a la ciutadania i quan ho ha fet, ha estat tard i/o de forma interessada.

Demanem:
.Que la defensa de l'espai forestal de Collserola no sigui negociable i passi a ser una prioritat de cara a que esdevingui Parc Natural.
.Que es faci un estudi ambiental independent i un procés de debat amb tota la ciutadania entorn a la ubicació, les dimensions i l'activitat industrial de la cimentera.
.Que s'iniciïn processos participatius reals i profunds que permetin a les entitats realitzar propostes i accions amb una capacitat de canvi real.
.Que es prenguin polítiques reals de reducció i reutilització de residus urbans i industrials, deixant en darrer lloc el reciclatge.
.Un nou model de política ambiental, territorial i de sostenibilitat que impliqui transversalment totes les regidories.

Reclamem:
.Que es posin en marxa nous models participatius per una consulta pública real i efectiva, que permeti un planejament urbanístic, territorial i d'infraestructures basat en un veritable consens. Més enllà de l'insuficient model de democràcia representativa actual (partitocràcia), cal un nou marc democràtic que possibiliti a la ciutadania implicar-se en la presa de decisions públiques. Cal normalitzar procediments i consultes que possibilitin la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions.

MANIFESTACIÓ 22 de març 2009

El dia 22 de març sortirem al carrer per fer front a la política ambiental del govern de la Generalitat. Conflictes ambientals al territori català. Quedem a la Plaça Catalunya de Barcelona a les 11 h del matí

http://22marc2009.blogspot.com

No a la incineració

2009-03-05T22:19:00.004+01:00

Els que volen incrementar la incineració de residus

Volen continuar fent negoci a costa de l’agressió al medi ambient i la salut de les persones

Davant la presentació per part del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya del monogràfic 2009 sobre Gestió de Residus, on es fa una explicita apologia dels sistemes de tractament de final de canonada com la incineració, la Federació Ecologistes de Catalunya manifesta el seu rebuig i emplaça a l’Agència de Residus de Catalunya a apostar per mesures preventives en la generació i tractament dels residus.

L’intent de fomentar encara més la incineració de residus a Catalunya com a forma de superar el fracàs del model de gestió de residus promogut pel DMAH es una clara involució que no respon a res més que als interessos lucratius dels lobbies del sector de la gestió dels residus, d’enginyeria i construcció d’incineradores. Això a costa de jugar amb les afectacions al medi ambient, al canvi climàtic i la salut de les persones.

Prou demostrat és que la incineració és el pitjor sistema de tractament de final de canonada dels residus:

Comporta malbaratament i destrucció de recursos: ja que els residus no es podran aprofitar com a nous recursos.
Amb la combustió es formen compostos tòxics (dioxines, furans, bromurs, COVs, COPs,.organoclorats,....), s’emeten metalls pesats i nanopartícules –PM_0,1,els contaminants més estudiats els darrers 5 anys– que catalitzen les dioxines, altres tòxics i metalls pesants, penetrant molt fàcilment, no només als pulmons, sinó també a òrgans com el cervell i augmentant la carga contaminant de forma important.
Actua com a creadora i difusora de nous contaminants atmosfèrics, en comptes de confinar-la la contaminació en abocadors, la incineració recombina els elements presents en els residus i els difon a través de les xemeneies. No hi ha cap sistema de filtrat que capturi el 100% dels contaminants.
Genera residus tòxics com les cendres que s’han de dur a abocadors de residus perillosos.
És una oportunitat perduda per lluitar contra el canvi climàtic: ja que reciclar i compostar estalvia 46 vegades més emissions que incinerar^{¹, ja que estalvia tota l'energia necessària per tornar a produir i distribuir les matèries primeres.}
Representa també un malbaratament d’energia: es fals que s’estalvia energia ja que reciclant s’estalvia més energia que incinerant (ex: reciclant el paper s’estalvia 4 cops mes energia que incinerant)^².

És un malbaratament de diner públic: ja que la inversió realitzada per construir les incineradores, més de la meitat de la qual es dedica als mecanismes de filtrat dels gasos, es podria destinar a tecnologies de tractament més barates i més efectives com el triatge o el compostatge.

En definitiva és un sistema que comporta malbaratament de recursos, d’energia i de diner públic, augmenta el risc per a la salut de les persones, i és una pèrdua d’oportunitat de mitigar el canvi climàtic .

En un moment on hi haurà carència de matèries primeres i recursos energètics no te sentit destruir-los, sinó que cal evitar la generació d’aquests productes que es voldran destruir. L’estratègia més efectiva per reduir el consum energètic i d'emissions de gasos d’efecte hivernacle passa per evitar la fabricació de bens i productes que no es puguin reutilitzar o reciclar o compostar, com els envasos no reutilitzables, que suposen prop del 25% del total de residus domèstics.

Les alternatives més efectives per fer front a la dificultat de gestionar els residus passen per altres alternatives:

Apostar per invertir les tendències de generació de residus, tal i com planteja la normativa de la UE, que estableix l'objectiu de desacoblar la generació de residus del creixement econòmic
Aplicar normativa, polítiques i programes que apostin i es fonamentin amb la prevenció i reutilització dels residus, com l'aprovació d'una llei de prevenció de residus amb objectius concrets i els programes i instruments econòmics i de gestió necessaris per assolir-los.
Apostar per models de gestió que aconsegueixin una recuperació material de la majoria dels residus (ara solament es recicla el 25% la resta va a instal·lacions de tractament de final de canonada). Es possible arribar a reciclar fins el 75-80% dels residus^³. El 65% dels residus estan formats per matèria orgànica, paper i vidre, fàcils de recuperar i reciclar o compostar.
Apostar per accions i infraestructures preventives i recuperadores que facin possible arribar al reciclatge d'un 75% dels residus. El Pla d’infraestructures que proposa l’ARC preveu una inversió en tractaments de final de canonada (abocadors, incineradores i tractament de la fracció resta) del 83% i només un 17% per prevenció i reciclatge, aquesta no es la solució!i

Aquests haurien de ser els deures dels nostres governats i no fer cas dels consells corporativistes dels qui pretenen fer negoci a costa la qualitat de vida i la salut de la població i de la justícia ambiental, construint més abocadors i incineradores en els municipis i comarques amb menys població i que produeixen menys residus!

1 http://www.rncan-nrcan.gc.ca/smm-mms/busi-indu/rad-rad/pdf/icf-finr-eng.pdf

2 “Climate Protection potencials of EU recycling targets”. Knut Sander, Ökopol GMBH (Germany)

3 Hi ha municipis com el Residu Mínim o porta a porta que ho estan aconseguint, així com molts països de centre i nord d’Europa, molts municipis d’Itàlia,...i

Un activista en defensa de Collserola 10 dies a la Model per insubmís a l’especulació i a les penes-multa

2009-03-04T00:04:00.003+01:00

El Jutjat numero 1 d'Esplugues ha decretat l'ingrés a presó durant 10 dies d'un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per negar-se a pagar 60 euros per una condemna per desobediència i ser insubmís a l'especulació i a les penes-multa. Si no ingressa voluntàriament, a partir del 9 de març es trobarà en cerca i captura per entrar a La Model a la força.

ni pla caufec ni repressió:

insubmissió a l'especulació i a les penes-multa:

10 dies a la Model per no pagar 60 euros!

http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=416

Ja fa molts anys que diem que la desproporció que significa el megaprojecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN és similar a la repressió policial i judicial a la que ens enfrontem les persones crítiques amb aquest urbanisme salvatge. És llavors per això que la desobediència a l'especulació la posem en pràctica també a l'hora de rebre els escarments dels defensors del ciment i el totxo de luxe. Així, ens hem trobat que les persones que hem passat per ridículs o soporífers judicis per desobediència a l'autoritat (i altres faltes, delictes i denúncies) hem mostrat la nostra insubmissió també a les condemnes que se'ns han aplicat.

Un dels casos més esperpèntics (gairebé tots ho són...) és el que envolta l'acció en que tres persones vam viure penjades a més de 50 metres d'alçada durant tres dies d'un dels edificis de les Tres Torres d'Esplugues. L'objectiu era mostrar el rebuig al pla Caufec poc abans que comencessin les obres a la muntanya de Sant Pere Màrtir. En aquella acció, ni els Mossos d'Esquadra ni l'ajuntament d'Esplugues es van atrevir a desallotjar-nos del nostre minúscul matalàs que a les nits volava amb la ventada. El risc en que posàvem les nostres vides pels nostres ideals no es podia comparar amb la por i la vergonya política que hagués significat una actuació policial per la qual no tenien cap preparació.

La seva estratègia de por no va fer-nos desistir de l'acció on pensàvem baixar amb les nostres pròpies cordes uns dies després. Llavors els agents de l'ordre van amenaçar a la presidenta de la comunitat de propietàries per a que posés una denuncia a la comissaria. Així va ser. La policia autonòmica ja havia fet la seva funció per al sistema. En una altra acció ens van arribar a dir “Per fer-vos callar tenim dues armes: la pistola i el bolígraf” fent referència a la imposició de denuncies i multes per apagar l'oposició als seus amos i la seva democràcia.

Gairebé un any després va arribar el judici corresponent on el jutjat numero 1 d'Esplugues ens va condemnar a 20 dies de pena-multa a 3 euros a les tres persones que vam tenir aquella privilegiada vista durant 3 dies: grup de suport les 24 hores, concentracions cada vespre, cotxes i motos pitant, gent saludant, solidàries des d'altres pobles que es van apropar a felicitar l'acció i una espectacular cassolada i onada de soroll la tarda que vam baixar. La vista pública del judici no va ser en cap cas oberta al públic doncs agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra impedien l'entrada a l'edifici i ni tan sols familiars van poder presenciar el judici. A dins de la sala (buida), la jutgessa no va voler veure documents que expliquen la il·legalitat del pla Caufec i la campanya de persecució policial que pateix la Plataforma Popular contra el pla Caufec. Tampoc va voler visionar un vídeo dels fets jutjats.

La condemna significava una multa de 60 euros a cada una de les tres persones més les despeses judicials. Dues persones han estat embargades i a la tercera no li han pogut robar els diners, tampoc li han pogut embargar altres béns o propietats, tampoc han aconseguit que acceptés un arrest voluntari a casa seva durant 10 dies ni tan sols unes jornades de treballs forçats. Es va declarar insubmís a la pena-multa el mateix dia del judici.

Aquesta actitud insubmisa ha comportat que el jutjat decretés el dijous 26 de febrer l'ingrés durant deu dies al centre penitenciari La Model d'una persona que es nega a finançar la maquinària repressiva de l'Estat, legitimar les seves condemnes i obeir les seves imposicions. A partir del 9 de març si aquesta persona no es presenta voluntàriament a la presó, serà posada en cerca i captura. Atentes a les convocatòries!

Més informació:

www.noalplacaufec.net

http://alespenespunyalades.blogspot.com/

http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=414

http://www.blip.tv/file/230664/

el punt

Contacte:

paremoselcaufec@rusc.net :: 685 269 787

Collserola a la corda fluixa

2009-03-02T21:10:00.003+01:00

Un llarg estira i arronsa

Des de l’alba dels temps la serra de Collserola ha acollit comunitats humanes. La feina de moltes generacions i el traç dels usos tradicionals han dibuixat un dens mosaic de pastures, boscos, fonts, torrents, vinyes, horts i masies. Però des de principis del s. XX, i especialment a partir dels anys 60, el creixement desmesurat dels antics nuclis de població i la construcció d’infraestructures metropolitanes ha degradat la serra i l'ha condemnat a un perillós aïllament respecte els espais naturals que la circumden.

No obstant, gairebé 9.000 ha. han arribat relativament ben conservades fins avui. A l'obaga hi creixen verns, salzes, freixes, àlbers i pollancres seguint la riba de les rieres. A la solana s'estenen màquies i brolles on despunta el tropical albellatge. Mosteles i tórtores es refugien a les pinedes, i entre les alzines i els roures crien els gamarussos, les serps de vidre o els porcs senglars. A les garrigues, tallarols i conills s'amaguen dels ciclistes. Entre carreteres i urbanitzacions, els últims pagesos es miren de reüll els nous horts ecològics, mentre els excursionistes paren a fer un mos a les ermites restaurades. La muntanya és plena de vida; no la vida d'un jardí, sinó la d'un ecosistema automantingut.

Un ecosistema viu però fràgil, que travessa un moment crucial. Malgrat totes les victòries parcials esgarrapades pel moviment popular, les administracions insisteixen en re-dissenyar la serra sota la lògica d'un despotisme il·lustrat que pretén fer rimar sostenibilitat amb creixement. Vana pretensió. Per molt que el conseller Baltasar declari que "ni la declaració de parc natural afectarà el túnel d'Horta ni tampoc el Túnel d'Horta afectarà el parc", la realitat física és tossuda: per on passa un túnel no hi ha sostenibilitat que valgui. Josep Lluís Moner, portaveu de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola, denuncia que “la prioritat de l'administració no és la conservació, sinó mantenir un "espai multifuncional": una mica de natura, una mica d'espais oberts, una mica de reserva de sòl per a les necessitats de la gran ciutat, una mica d'espai de lleure i freqüentació, una mica d'urbanisme i infrastructures... una mica de tot! Aquest concepte de gestió és una de les causes de la degradació de Collserola com a espai natural”.

És un llarg estira i arronsa, la darrera fase del qual s'inicia el febrer del 2005, quan la Conselleria de Medi Ambient anuncia que “aposta per ampliar un 16% la superfície del Parc” i es disposa a declarar el Parc Natural. Quatre anys després, el més curiós no és el retràs en la declaració, ni que hagin quedat fora varies reclamacions veïnals, fet que a ningú estranyarà, sinó la falta de compliment dels estudis... de la pròpia administració. En poques paraules, biòlegs i ecologistes havien coincidit, i segueixen coincidint, en que una protecció real només era possible anul·lant els projectes d’urbanització, ampliant el límits del Parc per fer-los coincidir amb la realitat ecològica de la serra i creant espais associats que obrin corredors biològics destinats a trencar l’aïllament del massís. D'aquest consens, que n'han entès els polítics?

El Parc Natural realment existent

Anul·lació de projectes d'urbanització? No només subsisteixen varis projectes, sinó que, almenys ara per ara, no es desprograma cap sol urbanitzable i es deixen fora del Parc tots els ja urbanitzats.

Ampliació dels límits del Parc? Segons J.Moner, “l'estudi de la Conselleria de Medi Ambient considerava imprescindible ampliar la Xarxa Natura 2000 de les 7.606 ha. actuals a 8.836 ha. (1.231 ha., un 16% d'increment). En realitat però, finalment no s'arribarà a les 500 ha. d'augment. El mateix estudi proposava ampliar els límits de l'actual Pla especial de protecció de 8.465 ha. a 9.365 ha. (900 ha., un 11% d'increment). La realitat és que no augmentarà ni una sola ha”.

Malgrat una notable ampliació als turons de Montcada i al parc rural de la Torrenegra de Sant Cugat (si la justícia i Nuñez i Navarro no ho impedeixen), la connectivitat biològica amb Sant Llorenç, el Munt de l'Ordal, el riu Llobregat i la serralada de Marina sembla definitivament sentenciada a mort. Aquesta tendència a l'aïllament biològic, coneguda per l'expressiu nom de “fronterització”, té molt a veure amb que la majoria de les zones agrícoles, al contrari que la majoria de les forestals, no han estat incloses ni al PEIN ni al nou Parc Natural. Es tracta d'un error clàssic, que pensavem superat, fruit d'una forma d'entendre la conservació basada en la 'postal' forestal i ignorant de les sinergies entre boscos i activitats agrícoles-ramaderes.

En quant a la proposta de crear “espais associats que obrin corredors biològics”, només cal resseguir els mapes de la Generalitat per veure com ha quedat de descartada. A Cerdanyola, el nou Pla Territorial Metropolità (PTM) no preveu donar cap figura de protecció a la Plana del Castell ni a Can Codina-Can Canaletes, i confirma les més de 340 hectàrees del Centre Direccional, amb els seus 3.450 nous habitatges, vials, abocador i polígon tecnocientífic. Així, tant Cerdanyola com el nou Parc Natural han renunciat definitivament a incorporar i evitar la destrucció de la Via Verda. No importa que textualment afirmin que la zona s'ordenarà amb un flamant “Pla de Connectors”, perque a la pràctica les màquines ja han començat a fer abocadors i urbanitzar.

No és l'únic connector assetjat. A Molins de Rei, el PTM preveu dos grans zones urbanitzables, una d'elles la urbanització Rierada-Vallpineda, que afeca de ple la riera de Vallvidrera... proposada com a reserva natural pel propi Departament de Medi Ambient. El Papiol està rodejat de futures urbanitzacions. El corredor entre Sant Cugat i Rubí esdevé un continu urbà i industrial. A Sant Feliu es preveuen equipaments, habitatges, jardins i un nou viari d'accés a la cimentera; en total, 71 ha. que patirien una notable pèrdua de sòl forestal i un increment de sòl industrial.

Insolació a la solana

Jordi Hereu anunciava a la darrera campanya electoral que després d’obrir Barcelona al mar ara calia obrir Collserola a la ciutat. Deu ser per això que l’Ajuntament de Barcelona exigeix que s’estableixi una franja de transició urbanitzable entre la ciutat i el futur parc a la solana de la serra “en la que es puguin construir algunes infraestructures”. De moment han aconseguit imposar una faraònica i confrontada muntanya russa a l'alzinar centenari. També ha aconseguit forçar unes ERPE's (Espais de Regulació Periurbana Especial) dins del Parc Natural, estat d'excepció urbanística amb el que l'Ajuntament podrà ficar cullerada al Parc. Feta la llei, feta la trampa. Segons la premsa, 132 ha “queden blindades a la urbanització però s'accepten serveis i actuacions suaus". A la pràctica, aquesta suavitat pot adquirir l'aspre contundència de nous equipaments, ajardinaments i asfaltat de camins.

Baltasar diu que els EPRE son "alternatives que resolen els problemes de manera imaginativa". Des d'urbanisme de l'Ajuntament s'afirma que “facilitaran l'accés dels barcelonins a la serra de Collserola”. En el cas de la Vall de Can Masdeu, classificada com a ERPE 2, resulta irònic constatar que cap dels que hi viuen, cultiven o passegen ha necessitat mai de cap intervenció municipal per sentir “facilitat d'accés” i menys encara per donar vida i protecció a la muntanya. Amb presses per fragmentarPerò potser les amenaces més serioses venen sota el signe de la sagrada velocitat. Arribar uns minuts abans a Barcelona des del Vallès ens pot costar un Túnel d’Horta ferroviari que ignora l’opció d’aprofitar el corredor ferroviari de Montcada. El projecte mutilarà l’última gran finestra rural de Collserola al Vallès i destrossarà el poc que queda d'espai de transició al districte d’Horta. En quant a les carreteres, i malgrat les declaracions en el sentit contrari, el recent Pla d'Infraestructures del Transport segueix preveient el Via de Cornisa, el “superfragmentador” de l'òbaga.

L’Estat, que no vol ser menys, també ha anunciat el pas de la MAT per Collserola. El gran impacte que suposa la distribució de l'energia a 400 kV sobre el medi natural no pot ser admès en un espai natural declarat i ja assetjat per centenars de torres elèctriques. IC proposa la solució 'verda' del soterrament de les línies, sense explicar que això és amagar la merda sota l’estora (les radiacions continuen) i persistir en el model de creixement indefinit que està en l'arrel del problema. A més, a Collserola, la darrera operació de soterrament ha servit com a cortina de fum per justificar el Pla Caufec, ara Porta BCN, a Esplugues, un cas d'especulació pura i dura en una altra zona que hauria de ser espai de transició. Lluny d'això, la immobiliària de la poderosa família Sanahuja ja ha començat les obres d’un “mur” de pisos i centres comercials que barrarà el pas entre la serra i el poble.

De nosaltres depèn (la crisis no ho pot parar tot)

La natura no està per tancar-la en una caixa de vidre amb una mà i carregar-se-la amb l’altre. La reducció de consum, ciment i velocitat és un imperatiu físic no només a l’Amazones, sinó també a casa nostra, avui i aquí. Collserola, malgrat el seu creixent aïllament, és una peça clau per obtenir els “serveis ecològics” que en la nostra ceguera destruïm i que l'estudi estratègic de Collserola (2003) resumia en “regulació de la composició atmosfèrica, regulació hídrica, control de l’erosió, generació de sòls fèrtils, destoxificació dels contaminants que produïm i alliberem a la bioesfera, generació i manteniment de la biodiversitat…” En poques paraules, ja sigui per interès, ja sigui per sensibilitat, cal garantir la protecció, diversitat, biodiversitat i connectivitat biològica de Collserola. Ara.

Paremos el Caufec

Modificació del PGM a Sant Feliu

2009-02-25T16:06:00.020+01:00

(Proposta de l'Ajuntament de Sant Feliu)

(PGM 1979 Qualifiacació actual)

Des de la Plataforma, conjuntament amb altres entitats i col·lectius hem presentat al·legacions a la modificació del PGM(Pal General Metropolità) presentada per l'Ajuntament de Sant Feliu i que afecta Collserola.

El consistori justifica aquesta actuació per tres motius:

La requalificació de parceles qualificades amb la figura urbànistica 21 (que és urbanitzables) a la figura 6b(f) que són parcs i jardins de nova creació en sòl forestal.
La recuperació de zones industrials perdudes, tendint a allunyar la zona industrial de la residencial
La desviació del trànsit de camions per la Ronda Nord (carretera de nova creació).

Des de la plataforma trobem inadmissible que des del Parc de Collserola i des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat es doni el vis-i-plau a aquest projecte argumentant que el Parc en surt guanyant ja que la zona qualificada en 21 passa a ser 6b(f) i per tant guanya en protecció. Evidentment que trobem bé que les zones 21 es requalifiquin però el que no entenem és perquè no es requalifiquen a 27 (sòl forestal) que si que garanteix la protecció. Com tampoc entenem que aprofitant aquesta requalificació moltes hectàrees que actualment són qualificades com a 27 perdin protecció i passin a 6b(f).

Per descomptat tampoc trobem necessària la Ronda Nord que es proposa ja que és la solució més agressiva amb el medi de les proposades l'any 2006 per tal de pal·liar les molèsties del pas de camions per dins de Sant Feliu. Una de les alternativa era ampliar el túnel ja existent o col·locar pantalles insonoritzadores.

Demanem que les parcel·les que es troben dins del Parc i que estan qualificades com a 21 es requalifiquin com a 27 parc forestal que protegeix molt més que la figura que el projecte proposa 6b(f).

També demanem que es desprogrami la Ronda Nord, carretera programada que passa bona part pel Parc malmetent zones de gran interès com poden ser zones agrícoles i de bosc. Considerem

que aquesta ronda és totalment innecessària i només respon al interessos de la cimentera i d'uns quants veïns que es veuen perjudicats pel pas dels camions.

També demanem el respecte i la millora del corredor biològic que es troba al polígon del Pla entre els termes de Molins i Sant Feliu i que el progecte reudueix escandalosament.

Fira de la Candelera 2009

2009-02-23T23:17:00.009+01:00

La Plataforma per a la Defensa de Collserola un any més a participat en la Fira de la Candelera denunciant les agressions a Collserola. En guany hem posat èmfasis en la denuncia del nou projecte presentat per l'Ajuntament de Sant Feliu que proposa un modificació del PGM dins del Parc i l'execució d'una nova carretera d'accés a la Cimentera Sanson.

Manifestació 22 de Març

2009-01-15T16:04:00.004+01:00

S'està fent una crida a totes les entitats i plataformes en defensa del territori per tal d'organitzar una manifestació el proper 22 de març en contra de la política del govern i en defensa del territori. Des de la plataforma ens sumem a aquesta crida i per això us convidem a participar a la propera trobada d'entitats i plataformes interessades en organitzar aquesta mobilització, serà el dissabte 31 de gener a les 16h a la Sala d'Actes de ca n'Ametller.

També us convidem a enviar un correu electrònic a correu@ecologistes.cat per tal de sumar-vos a aquesta iniciativa.

bloc de la manifestació

Nova agresió a Collserola

2009-01-12T22:15:00.002+01:00

L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat està promovent una modificació de planejament urbanístic a gran escala dins i a l'entorn del parc de Collserola. El projecte abasta de Molins de Rei als límits del Mas Lluí santjustenc. Hi ha una notable pèrdua de sòl forestal (262.000m2 , clau 27), en favor de sòl industrial, nou viari d'accés a la cimentera Sanson, més equipaments, habitatges i jardins.

Des de la Plataforma estem en contacte amb veïns i veïnes de Sant Feliu amb els quals estem preparant les al·legacions al projecte i properes mobilitzacions. Us convidem a informar-vos en el nostre estand de la Fira els propers dies 31 de gener i 1 de febrer

Més informació
Més informació, article a la Directa

Residu mínim

2009-01-12T21:38:00.003+01:00

Molins de Rei va ser una de les viles pioneres amb el tractament de residuals i va ser un model a seguir per moltes poblacions, però ara ens sembla que la situació s'ha estancat i que cal un impuls que faci renéixer la consciència i la importància del residu mínim.

La Plataforma va intentar entrevistar-se amb la regidora Montserrat Cateura per tal de explicar-li les accions previstes a Molins de Rei dins de la campanya Catalunya Lliure de Bosses. Se li va enviar un correu electrònic demanat hora el dia 20 d'octubre que va ser contestat de manera immediata demanat més explicacions sobre el que es volia fer. Poc després vam enviar un nou correu concretant, en la mesura del possible, quines eren les nostres propostes. Aquest segon correu electrònic ja no va ser contestat igual que els altres dos enviats posteriorment. Veient les dificultats per reunir-nos amb la regidora vam optar per utilitzar la predisposició de la CUP per a fer un seguit de preguntes sobre diferents temes relacionats amb la cura del medi ambient al ple del dia 5 de novembre.

Temem que les politípiques ambientals hagin deixat de ser una prioritat per a l'Ajuntament i per això vam demanar explicacions sobre els següents temes:

Primer de tot, donat que la primera resposta que es rep del consistori, i més en l'època que vivim, és la de manca de pressupost, vam demanar quina era la situació d'una subvenció adjudicada per a la campanya de reforç de la xarxa de comerços respectuosos amb el medi ambient ja que nosaltres teníem entès que sinó s'havia prorrogat podia haver-se perdut.

També tenen atorgada una subvenció de 10.000€ per la campanya de reforç de la brossa orgànica. Per tant entenem que si no fan res no és per manca de diners.

L'altre tema pel qual vam preguntar era sobre les actuacions relacionades amb la Campanya Catalunya Lliure de Bosses. Campanya a la que el consistori es va adherir en el ple del mes de maig i que no ens consta cap mena d'actuació al respecte ni tan sols per a fer arribar la campanya als comerços de Molins de Rei.

I per últim ens vam interessar per l'estat de la Planta de Triatge de Molins. Sabem que els seu estat és lamentable, que els treballadors estan treballant en molt males condicions i han de fer moltes hores per a què la Planta funcioni amb un tant per cent de recuperació minimamanet acceptable. Ens constava que l'Entitat Metropolitana de Residus l'any 2006 s'havia compromès a fer arriba 6 milions d'euros per a la rehabilitació de la planta però que ara resultava que aquest tema no era prioritari i que per tant no arribarien els diners.

Article del Llaç sobre el residu mínim i la Planta de triatge

Preguntes formulades al Ple

Intervenció de la Plataforma al final del Ple

Respostes a les preguntes del Ple

Per acabar informar-vos que 5 dies després de la primera actuació de la plataforma per a acostar la campanya de Catalunya Lliure de Bosses als molinencs i les molinenques i dos dies abans de la segona actuació, vam tenir una reunió amb la regidora Montserrat Cateura.

MOLINS LLIURE DE BOSSES

2008-11-24T20:56:00.003+01:00

La Plataforma per a la Defensa de Collserola – Molins conjuntament amb el CEPA i amb la Fundació per a la Prevenció dels Residus volem que el dissabte 29 de novembre arribi a molts molinencs i molinenques la campanya Catalunya Lliure de Bosses i que ens sensibilitzem sobre els efectes de l’ús indiscriminat d’aquestes. Per això necessitem la col·laboració de tots i totes aquelles que penseu que és important reduir l’ús de les bosses de plàstic. No és pas tant difícil, les alternatives són variades i fàcils, carretons, cistells, bosses de roba...

Per això necessitem la vostra ajuda. Si esteu interessats o interessades a col·laborar en la campanya MOLINS LLIURE DE BOSSES poseu-vos en contacte amb nosaltres.

salvemlarierada@gmail.com

http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses

Setmana Europea per la Prevenció de Residus

2008-11-24T20:49:00.006+01:00

El dissabte 22 la plataforma va participar dins de les activitats que es varen dur a terme a l'escola Alfons XII per celebrar el dia dels drets dels infants. Vam fer un taller de decoració de bosses de roba. D'aquesta manera iniciàvem la Setmana Europea per la Prevenció de Residus a Molins tot repartint bosses de la campanya Catalunya Lliure de Bosses i sensibilitzant als assistents a l'acte de la importància de deixar de consumir bosses de plàstic indiscriminadament.

Fuga de clor a la Rierada

2008-11-24T20:29:00.012+01:00

El passat divendres 14 de novembre vam detectar una fuga de clor al pou d'aigua de la Casa de Colònies Can Santoi, a tocar de la riera. Com podreu veure a les fotos les plantes estaven bastant perjudicades i feia una forta pudor a clor. També podreu veure que l'estat de la bombona de clor és lamentable.
Afortunadament després de la denúncia ja s'ha retirat la bombona.

Crisis energètica

2008-11-12T18:50:00.009+01:00

Us convidem a aprofitar una bona oportunitat per informar-vos sobre els efectes de l'energia nuclear a mans d'un expert com és el Dr. Eduard Rodríguez Ferré. El proper dilluns dia 17 a les 18h a la sala Juli Vera carer Còrsega 269 Barcelona.

Fira d'entitats

2008-11-10T19:29:00.003+01:00

Aquest cap de setmana la Plataforma ha participat en la Fira d'entitats organitzada pel col·lectiu Absolució Jona. Aquest col·lectiu va organitzar una trobada de plataformes i entitats que lluiten per a la defensa del territori per tal de possar en comú les diferents problemàtiques. La trobada va ser interessant i ara s'intentarà treure'n unes conclusions.

http://absoluciojona.org/

Acció al Congrés Mundial de Conservació de la Natura

2008-10-10T16:35:00.005+02:00

El passat diumenge dia 5 d’octubre quatre membres de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, entre ells dues molinenques membres de la Plataforma per a la defensa de Collserola-Molins, van desplegar al final de l’acte inaugural del Congrés Mundial per a la Conservació una pancarta de 7 metres on es podia llegir en anglès.

STOP URBAN PRESSING ON COLLSEROLA NATURAL PARK

PROU PRESSIÓ URBANÍSTICA AL PARC NATURAL DE COLLSEROLA

Les activistes van aprofitar el moment en que l’organització desplegava un gran cartell amb la paraula ACTION per saltar a l’escenari i desplegar la pancarta. No van durar gaire temps a l’escenari però si el suficient per a ser aplaudides. Aviat el personal de seguretat els va estirar la pancarta fins a trencar-la.
Els quatre activistes han estat identificats per la guardia civil i ara resten a l’espera d’una possible denuncia.

Al mateix temps a l’entrada del Fòrum, indret on es va realitzar la inauguració, un grup de suport va desplegar una pancarta igual a la desplegada a l’interior i va estar repartint fulls informatius als participants, on es denunciaven les agressions que amenacen Collserola.

Aquesta acció de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola tenia com a obgectiu mostrar el seu desacord amb la política local i del govern respecte a la protecció del Parc de Collserola que perd cada vegada més espais naturals. Pretenia recordar una vegada més a tots els polítics allà presents que seguiran lluitant per Collserola i per aturar tantes i tantes agressions com poden ser: el Centre Direccional, el Vial de Cornisa, Autopistes i túnels encara programats, la muntanya russa al Tibidabo, l’ampliació d’urbanitzacions i moltes altres pèrdues d'espais.

La Plataforma mostra el seu acord amb el discurs general del Congrès Mundial de la Natura però insisteix en que són les polítiques locals les que han d'estar més compromeses amb la preservació de la biodiversitat per les futures generacions.

Una nova agressió amenaça Collserola

2008-09-26T16:08:00.001+02:00

Uns nova agressió amenaça Collserola, aquest cop per sota, bé, per sota i per sobre perquè l’enrenou que generen les tuneladores i l’excavació dels túnels d’accés afecta també la superfície que esperem que restaurin un cop acabin les destrosses.

Més informació

http://www.lamalla.net/societat/article?id=211459

[...]
Una tuneladora de doble escut, amb 6 metres de diàmetre i 260 metres de
longitud fa el forat que travessarà la serra de Collserola i on
posteriorment es col•locarà la canonada
[...]

http://www.atll.cat/ca/page.asp?id=21

Tornada després de l'estiu

2008-09-26T16:01:00.003+02:00

La Plataforma per a la Defensa de Collserola – Molins, conjuntament amb altres col·lectius i entitats va presentar al·legacions al projecte d’urbanització de Vallpineda. Ara restem a l’espera de les respostes tant de les al·legacions presentades pel projecte d’urbanització de la Rierada com les presentades pel de Vallpineda.

Mentrestant ens plantegem ampliar la plataforma cap a temes ecològics que afectin Molins. Per això us convidem a tots i totes a assistir a la propera assemblea que tindrà lloc el dijous dia 16 d’octubre a les 20:30h al local del CEPA. Si no hi podeu assistir, però ens voleu fer arribar suggeriments o temes que us preocupen ens ho podeu fer arribar a salvemlarierada@gmail.com. Moltes gràcies i esprem la vostre col·laboració, és imprescindible.

Projecte d'urbanització de Vallpineda

2008-07-08T13:01:00.000+02:00

El període d'al·legacions al Projecte d'Urbanització de Vallpineda finalitza el 27 de juliol de 2008. Es va aprovar inicialment per Junta de Govern l'11 de juny. S'ha publicat al BOP el dia 26 de juny de 2008. I la documentació es pot consultar a les dependències de l’Àrea de Sostenibilitat i Territori, demanant hora prèviament al telèfon 93 680 37 33.

Dia Català sense bosses

2008-06-27T22:23:00.008+02:00

La campanya Catalunya Lliure de Bosses de Plàstic es planteja com una eina perquè administracions, entitats, ciutadania, institucions i agents econòmics del nostre país prenguin consciència per avançar cap a la reducció efectiva de les bosses de plàstic i prevenir les problemàtiques que acompanyen a la producció i consum d’aquest envàs d’un sòl ús.

L'objectiu és l'aplicació d'una normativa que apliqui una taxa de 0'20€ a cada bossa d'un sòl ús. D'aquesta manera es fomentarien les bosses reutilitzables i es crearia un fons econòmic de prevenció per a desenvolupar campanyes de comunicació ambiental en la prevenció de residus.

Des de la Plataforma per al a defensa de Collserola - Molins us animem a adherir-vos a la campanya i a participar activament en el dia Català sense bosses que serà el proper dimecres dia 3 de juliol.

Signa per adherir-te a la campanya

Més informació

No podem baixar la guardia

2008-06-16T22:06:00.001+02:00

No podem baixar la guàrdia, encara que per ara s'ha frenat el transvasament el projecte seguirà sobre la taula esperant el moment oportú. La política del govern no és la de reaprofitament d'aigua, recuperació d'aqüífers, aprofitament d'aigües fluvials i encara menys es plantegen que aquest model de país creixent de manera totalment insostenible hagi d'aturar-se. Per tot això el millor que podem fer és informar-nos per tal de reflexionar i actuar. Per això, de nou us anunciem un acte on podem informar-nos, debatre i començar a actuar.

Conferència-Debat

"La inviabilitat dels transvasaments"
Manolo Tomas -Plataforma en Defensa de l’Ebre

José Luis Martínez -Ecologistas en Acción de Zaragoza

"Els negocis amb l’aigua"
Sindicat de Químiques de Barcelona

DIJOUS 19 juny a les 18:30 h
Sala Costa i Font, CGT Barcelona
Via Laietana 18, 9 planta

Cap poble es salva de l'especulació

2008-06-15T17:31:00.003+02:00

La plataforma Salvem Oliveretres denuncia:

El Barça compra 27’8 ha. de terreny naturals protegits a la zona deltaica de Viladecans

Els terrenys estan dins la Xarxa Natura 2000, una protecció que representa la iniciativa més important de la Unió Europea en política de conservació.

El Futbol club Barcelona ha anunciat la compra de 27’9 ha. D’uns terrenys situats a tocar de la reserva del remolar de Viladecans, els quals son qualificats segons el PGM com a 7-c, equipaments metropolitans, però preservats com xarxa natura 2000, per la seva proximitat a la reserva natural del Remolar, així doncs no es pot fer en ells cap intervenció urbanística.

Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals protegits que representa la iniciativa més important de la Unió Europea en política de conservació.

El seu objectiu és la conservació de la biodiversitat, bé que de forma compatible amb el manteniment de l’activitat humana que es desenvolupa en aquests espais.

A Catalunya, la xarxa comporta la conservació de més del 25% del territori, i s’integra al sistema d’espais naturals protegits.

La xarxa Natura 2000 representa, doncs, l’aportació catalana a la salvaguarda de la biodiversitat europea.

Així doncs, com és possible que un club esportiu, com el Barça, es gasti 18 milions d’euros, en uns terrenys on no hi pot fer cap intervenció urbanística?

En la pàgina web del Barça diu textualment “Aquesta operació enforteix el patrimoni immobiliari de l’entitat i és fruit d’un procés que es va iniciar el primer semestre de l’any passat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Viladecans.”

L’Ajuntament de Viladecans ha col·laborat en aquesta operació immobiliària, doncs des de fa anys, ja volia realitzar en aquests mateixos terrenys, amb la promoció conjunta amb l’empresa Golf de Viladecans, realitzar un camp de golf. cosa que gràcies a l’oposició ciutadana, la generalitat el va revocar. L’ajuntament va tenir que tornar els terrenys expropiats i Golf de Viladecans fins ara no ha acabat de vendre els seus terrenys al Barça.

Actualment l’ajuntament te un projecte a la zona deltaica, encara no desenvolupat, anomenat “Pla delta”, on en un total de 2.270.098 m2, vol desenvolupar tot un complex on hi tenen cabuda instal·lacions esportives, recreatives, docents, hoteleres, restauració, cultural, oficines, sanitari no hospitalari, assistencial. Sense comptar amb l’obertura de la platja.

Per tant tot sembla indicar que l’ajuntament ha fet de mitjancer entre l’empresa Golf de Viladecans i el Barça per no ser quines intencions, potser per pal·liar compromisos no acomplerts amb Golf Viladecans, o l’ajuntament de Viladecans ha estat mirant d’aconseguir la sessió dels terrenys que històricament encara te el Barça en la zona dels reguerons, on hi ha un aiguamoll, i per part del Barça potser vol fer servir els terrenys com a peça de canvi per que els hi deixin augmentar la edificabilitat en la urbanització del Miniestadi, com va insinuar ahir el diari Avui. Si aquest fos el cas, no te cap mana de sentit perquè el Barça ha comprat uns terrenys 'no urbanitzables' i per tant no té cap dret d’edificabilitat per canviar cap cromo.

En definitiva tot un misteri especulatiu.

Plataforma Salvem Oliveretes

Article publicat a la Directa sobre el tema

L'aigua com a patrimoni. Escassetat climàtica o estructural?

2008-06-14T16:05:00.007+02:00

Dilluns dia 16 tenim una bona oportunitat per a conèixer de prop quins són alguns dels recursos hídrics de l'àrea metropolitana i com es gestionen o més aviat com no es gestionen.

L'aigua com a patrimoni. Escassetat climàtica o estructural?
Roger Lloret Rios
químic i meteoròleg especialista en aigües
Dilluns 16 de juny de 2008 a les 19 hores a la sala d’actes de la Torre del Roser
(C/ Joan XXIII, 14 de Sant Feliu de Llobregat)

Millorem Collserola

2008-06-09T13:07:00.005+02:00

El Consorci de Collserola convoca el dissabte 14 de juny una jornada de treball per a la millora de Collserola.
Per a participar-hi cal inscripció prèvia trucant al 93 280 35 52. Les places són limitades (40 persones) així que no espereu l'últim dia.

L'horari és de 9 a 14h
Lloc de trobada: esplanada al costat de l'aparcament del cementiri de Collserola.
Les tasques previstes són l'arrencament d'ailants joves i l'arranjament de la Font de les Lloses i del camí de Sant Fermí.

Aire Net organitza:

2008-06-06T15:19:00.005+02:00

Conferència
a St. Feliu del Llobregat amb el
Dr. Josep Ferrís
Oncòleg Pediàtric. Hospital de La Fe de València
dissabte 14 de juny a les 19h
UNIÓ CORAL (Passeig Bertran, 13)

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya vol autoritzar la incineració de residus (farines càrnies, llots de depuradora .....) a les cimenteres de Catalunya i entre elles hi ha la de Sant Feliu de Llobregat, al peu de la muntanya de Collserola. Segons el Conveni d'Estocolm, "les cimenteres que incineren residus són la principal font de dioxines del planeta". Per això des de la Plataforma per a la defensa de Collserola - Molins us animem a participar en aquest acte organitzat per Aire Net. Considerem molt importants totes les problemàtiques relacionades amb la qualitat de l'aire que respirem. La qualitat d'aquest aire està estretament relacionada amb la nostre salut, però la seva invisibilitat fa que sovint ens n'oblidem.

Cada cop més clar que ens imposen un transvasament inecessari

2008-05-25T15:24:00.008+02:00

Tot i que la pluja ha omplert els embassaments amb més hectòmetres cúbics que els previstos fer pel transvasament durant un any, els polítics reiteren que el transvasament és necessari i comencen ja les expropiacions per tal d'iniciar les obres amb caràcter d'urgència. Aquest caràcter d'urgència fa que els propietaris dels terrenys afectats només tinguin una setmana per al·legar.

Abans de les pluges el transvasament no era la solució al problema de la sequera, però ara, després de les pluges, queda ben clar que la situació d'emergència a que havíem arribat (gràcies a la manca de previsió per part del govern) era només la excusa per fer un transvasament que només respon als interessos econòmics de les empreses privatitzadores d'un recurs tant necessari com és l'aigua.
Per tant, des dels moviments antitransvasaments també em de contestar de manera urgent i contundent, per això us convoquem a la concentració convocada per Jóvens de l'Ebre el proper dimarts 27 de maig, a les 18h, coincidint amb la Taula de la Sequera.

No al Pla Caufec

2008-05-20T21:53:00.007+02:00

Arran de les últimes mobilitzacions protagonitzades pel col·lectiu en defensa de Collserola, No al Pla Caufec considerem important mostrar el nostre suport i unir-nos a la lluita per demanar no només la protecció integra i immediata de Collserola sinó també un nou model de desenvolupament no especulatiu i sostenible. Per això us convidem a donar suport a totes les accions empreses per diferents col·lectius i que estan encaminades a exigir un canvi en aquest model imposat.

Des de la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola també s'ha donat suport a aquestes accions tot escrivint una nota de premsa.
Nota de premsa PCDC

Podeu llegir el comunicat escrit pel col·lectiu No al Pla Caufec després de les accions
Comunicat No al Pla Caufec

Per últim convidar-vos a participar a la manifestació contra el pla Caufec convocada aquest
Dissabte 24 de maig, 18h des de la plaça de l'ajuntament d'Esplugues.

No al pla Caufec

Perquè som el que mengem, bevem i respirem, visca la terra i mori el mal govern!

2008-05-19T21:30:00.005+02:00

Us convidem a participar a les jornades organitzades des d'Endavant de Molins de Rei on es debatran temes sobre terra, aigua i aire, que tindran lloc entre entre el 21 i el 29 de Maig. És una bona oportunitat per informar-nos i opinar sobre temes de màxima actualitat com pot ser el transvasament.

Perquè som el que mengem, bevem i respirem, visca la terra i mori el mal govern!

Aigua: Tots coneixem la delicada situació que està vivint el nostre país en relació a l'aigua. Quines polítiques s'estan duent a terme? amb quins motius? quines repercussions tindrà el transvasament que el govern vol construir? quina visió en té la gent de les Terres de l'Ebre? per explicar-nos tot això i molt més, vindrà un membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Dimecres 21 de Maig a les 20:00 del vespre a l'Ateneu Mulei:

xerrada de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

Terra: Ja fa temps que el debat sobre els aliments transgènics és ben viu; tanmateix, ni gran part de la població ni el govern tenen una posició clara al respecte. A casa nostra va començar fa uns mesos una iniciativa per informar la població dels perills de l'argicultura alterada genèticament i per demanar al govern que es declari 'regió lliure de transgènics'. Un membre de la plataforma ens explicarà la història i raons d'aquests cultius i les mobilitzacions que s'están duent a terme. A més a més, la companyia GPS ens representarà una obra de teatre per joves (i no tan joves):

Dissabte 24 de Maig a les 17:00 a la Plaça de la Creu

xocolatada i teatre: 'Transgènica tragicomèdia de les verdures'

i a les 19:00 a Ca la Banya:

xerrada de 'Som lo que sembrem' i d'un pagès de la vila

Aire: La nostra vila pateix una importantíssima contaminació de l'aire fins al punt que està inclosa en la 'zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric'. Malgrat això, les cimenteres, els principals agents contaminadors de l'aire, tenen la intenció de cremar als seus forns, no ja metralls pesants i ferros com fins ara, sinó productes de depuradores, pneumàtics... cosa que perjudicaria encara més la qualitat de l'aire de la regió. Per explicar-nos el perquè de tot plegat, i les conseqüències que això tindria per la salut, hem convidat a associacions de diferents pobles:

Dijous 29 de Maig a les 20:00 al local de la CUP:

xerrada d'Aire Net de Sant Feliu,

Plataforma contra la incineració de Residus de Sant Vicenç dels Horts

CEPA de Molins de Rei

No als transvasaments

2008-05-07T23:05:00.014+02:00

Des de la Plataforma per a la defensa de Collserola – Molins us volem convidar a difondre i adherir-vos al manifest elaborat des de la Plataforma metropolitana en contra dels transvasaments. Aquesta plataforma ha sorgit per a donar una altre visió de la crisis de la sequera des de l’àrea metropolitana de Barcelona. No només volen dir no als transvasaments sinó que també volen denunciar l’actual model de creixement totalment insostenible.

Llegir el manifest

Per adherir-vos-hi podeu escriure a
notransvasamentsbcn@gmail.com
Per obtenir més informació podeu consultar el bloc de la Plataforma.
http://notransvasamentsbcn.blogspot.com/

Informar-vos també que el diumenge dia 18 de maig hi haurà una manifestació a Amposta per tal de mostrar el rebuig als transvasaments. Des de Barcelona s'organitzaran autocars per anar-hi. Podeu apuntar-vos-hi dijous i divendres als actes organitzats per Jóvens a Barcelona o trucant al telèfon: 657 20 31 88
BUS Barcelona - Amposta - Barcelona:
preu: 15 euros
sortida de Barcelona a les 9:00h de la Plaça Joan Peiró (Sants)
sortida d'Amposta sobre les 17:00h

SÍ ... Vial de Cornisa a Collserola

2008-05-07T22:46:00.005+02:00

Cada cop el tenim més a prop aquest vial proposat pel Pla General Metropolità (PGM) de 1976, una autovia de dos carrils d'anada i dos de tornada pel bell mig de la serra que fomenta el transport privat entre les comarques del Vallès i del Llobregat, on existeix una línia de tren poc aprofitada. Un vial que fragmenta Collserola i trepitja la riera de Vallvidrera i una important zona forestal.
L'any 2005, el Departament d'Obres Públiques i Territori de la Generalitat de Catalunya (DOPT), dirigit pel senyor Joaquim Nadal, va presentar l'esborrany del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), on pressupostava una important quantitat de milers d'euros per executar el Vial de Cornisa. No va faltar temps, perquè els molinencs i molinenques ens mobilitzéssim. Vam crear la Plataforma No al Vial de Cornisa i amb la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, vàrem presentar al·legacions a un projecte tan agressiu per la serra. I també vam demanar la col·laboració de tothom:
- Molts vilatans i vilatanes, van penjar les banderoles als balcons i van participar en la caminada pel tram afectat de Molins.
- Els ajuntaments van presentar al·legacions i/o mocions: L'ajuntament de Molins (malgrat que inicialment l'alcalde no veia clar fer una moció en contra del Vial de Cornisa, finalment es va fer gràcies als regidors VP-ERC i MC-ICV; feliçment, tots els partits polítics de Molins es ven sumar a la proposta). Altres ajuntaments afectats: Sant Cugat i Cerdanyola. Ajuntaments pròxims no afectats directament però que vam veure la importància de manifestar-se en contra de tal barbaritat: El Papiol i Pallejà.
- El Consorci de Collserola, a instàncies del seu Consell Consultiu on diferents entitats hi estem representats.
- Fins i tot el "Camell" en la festa de Carnestoltes es va disfressar de banderola "No al Vial de Cornisa".
Davant d'aquesta mobilització a Molins de Rei, el senyor Manel Nadal del DOPT va fer acte de presència en el debat organitzat pel Fòrum a la nostra vil·la, per afirmar textualment que "No es farà el Vial de Cornisa" i va afegir que s'havia incloure en el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya precisament per tenir-la en compta d'esborrar-la. La revista el Llaç es va fer ressò de les PARAULES (que no fets documentats) del senyor Manel Nadal i va titular a la portada "La Riera de Vallvidrera salvada" i a l'interior un extens article amb fotografies, publicant als quatre vents que no calia patir més perquè no es faria el Vial de Cornisa. Entre aquest article i els vents que trencaven les banderoles, el poble va anar despullant els seus balcons de tal reivindicació. I es va aprovar el PITC, i al Vial de Cornisa li varen canviar el nom per enganyar la gent, ara es podria dir "vial de circumval·lació". De moment la intenció és construir el tram del Vallès, de Montcada i Reixac fins Sant Cugat, i el tram més agressiu, el de Sant Cugat a Molins es manté la reserva de sòl per poder-lo desenvolupar més endavant, probablement a l'espera d'haver construït la rotonda que enllaça amb la variant N-340 de Cervelló. Els ajuntaments afectats varen presentar una altra queixa a la Generalitat en aprovar-se definitivament el vial de cornisa al PITC, però canviant-li el nom.
Per tant, no hi ha res salvat i doncs continua el perill de ser construïda!
Ara, el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a tret la primera proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, figura superior al PITC, on es concreten moltes agressions urbanístiques i noves infraestructures que haurà de partir la serra. I on es contempla la reserva de sòl per a construir tot el Vial de Cornisa (de Molins a Montcada i Reixac), el text fa esment de que s’hauria de fer més a prop dels pobles i no tant pel mig de la serra; però en els plànols presentats trobem dibuixat el mateix tram de sempre entre Molins i Sant Cugat, pel mig de Collserola. Això si, a la introducció d’aquest document, es comenta que ha estat elaborat amb la intenció de fomentar les ciutats compactes en contra de les urbanitzacions aïllades per poder fomentar el transport públic en contra del privat.
Gràcies Generalitat, per no escoltar, manar, destruir i especular amb les zones verdes del nostre petit país. Al DOPT per considerar Collserola com un recurs a explotar i al DMAH per anar despatxant a tot aquell que s’hagi manifestat en escoltar les demandes de protegir Collserola. Gràcies ajuntaments, inclòs el de la nostra vila, per fomentar noves urbanitzacions al mig de la serra: quan estiguin construïdes, per anar a treballar, a escola, a comprar, etc. els caldrà el Vial de Cornisa. Gràcies Ministerio de Fomento, per construir una gran rotonda que enllaça amb la variant N-340 de Cervelló (una autovia) amb el futur Vial de Cornisa. I com sempre “plou sobre mullat”, proposen construir-la sobre del tram final de la riera de Vallvidrera, a tocar de la Clínica (on tenen malalts ingressats) i de l’escola CEIP La Sínia) i independentment que sigui un corredor biològic.
Tot i això, més de dos mil persones hem participat en els actes de debat públic a l'Ateneu Barcelonès i el diumenge 13 d'abril en una marxa popular fins al cim de Collserola, per demanar la figura de Parc Natural, amb la il·lusió de preservar millor aquesta serra de totes les possibles agressions que pugui patir. Comptem amb el suport d'ecòlegs i científics (Narcís Prat, Ferran Rodà, Josep Germain, Sabater Pi, Francesc Llimona, ...). Tots ells destaques el bon estat de conservació d'aquest espai natural tant proper a l'àrea metropolitana de Barcelona. El mateix DMAH a proposta del Parlament havien elaborat un positiu "estudi de mesures addicionals de la serra de Collserola".
Fa anys que l'administració de la Generalitat de Catalunya diu que declararà Collserola com a Parc Natural, però només de nom, doncs les seves intencions (com ho van dir clarament en el debat i com ho demostren en cada Pla que treuen a exposició pública sense acceptar cap de les esmenes que hi presentem les entitats ciutadanes) és de mantenir TOTES LES AGRESSIONS POSSIBLES, no valorar aquest pulmó de l'àrea metropolitana com una zona a protegir, sinó COM UN RECURS A EXPLOTAR.
Demano perdó a totes les generacions que vindran darrera nostra, per si finalment no aconseguim aturar tant despropòsit i no preservem aquest valuós espai natural, que les generacions anteriors van saber mantenir a tocar de casa.

Denúncia sobre l'acumulació de residus al voltant del camp de tir

2008-04-27T15:14:00.003+02:00

Des de la Plataforma per a la defensa de Collserola-Molins volem denunciar l'acumulació de residus als voltants de l'antic camp de tir de Sant Bartomeu. Aquestes restes, originades per l'activitat de l'antic camp de tir, consisteixen bàsicament en fragments de plats, i restes dels cartutxos (perdigons de plom i plàstics). Aquest residus no només produeixen un important impacte visual del paisatge de la zona, sinó que comporten un risc de contaminació del medi (sols, aigua d’escorrentia, fauna...) molt problemàtic donada l’elevada toxicitat d’alguns dels seus components, especialment el plom. És curiós que, tot i que el camp de tir fa anys que està tancat, i que estiguem en una zona que es demana declarar Parc Natural, encara hi hagi aquesta acumulació incontrolada de residus perillosos. Des de la plataforma trobem del tot inacceptable aquesta situació i per això hem presentat una instància a l'Ajuntament sol·licitant la neteja de la zona.

Aprofitem per a convidar-vos a participar a la Plataforma, si teniu cap proposta per a millorar el nostre entorn o coneixeu d'altres situacions com la que acabem de denunciar no dubteu en escriure'ns o en participar en les nostres assembles. Ens reunim quinzenalment els dimecres a les 21h al local del CEPA. Consulteu el nostre bloc per confirmar el dia de la propera assemblea.

salvemlarierada@gmail.com

Carta de la Plataforma publicada a la revista el Llaç

2008-03-29T18:24:00.002+01:00

En el passat número de la revista el Llaç es va publicar una carta de la Plataforma per la Defensa de Collserola que vàrem elaborar per donar resposta a la carta publicada anteriorment en què alguns veïns i propietaris de la Rierada expressaven la seva opinió.

Des de la Plataforma vàrem voler expressar la nostra opinió per respondre a algunes afirmacions que no són del tot veritat, però sempre amb l'esperit de trobar punts d'acord entre tots i totes. Creiem que exercint una eina com el diàleg ens permetrà assolir punts d'acord per poder compatibilitzar el fet de que el veïnat de la Rierada-Vallpineda tingui els serveis mínims d'aigua i clavegueram i que es pugui preservar l'entorn natural de la Rierada i Vallpineda.

Veure Carta de la Plataforma publicada a la revista el Llaç

13 d'abril: Marxa Popular en defensa de Collserola

2008-03-13T00:16:00.000+01:00

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - PCDC, junt amb entitats excursionistes, veïnals, cíviques, etc. organitzarem el diumenge 13 d'abril una Marxa popular en defensa de Collserola per donar un toc d'atenció a les administracions perquè protegeixin definitivament l'espai natural de Collserola, davant la permissivitat urbanitzadora demostrada fins ara.

Així, l'objectiu de la marxa és la de sensibilitzar la ciutadania i aconseguir el màxim suport popular per demanar a les administracions que es declari el Parc Natural de Collserola sense retallades, de manera que aquest nou marc de protecció suposi la fi de les agressions i amenaces que pateix l’espai natural collserolí (urbanitzacions; vials; nous equipaments i infraestructures; etc).

La Marxa tindrà diversos punts de sortida des de les tres comarques que la formen (Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès). La caminada acabarà amb una concentració al cim del Collserola, a la plaça del Tibidabo (http://www.tibidabo.es/cat/acces.htm) a les 12 del migdia.

Veure llocs i horaris de sortida de la Marxa

Firma perquè Collserola sigui Parc Natural

2008-02-19T23:17:00.000+01:00

Un important grup d'entitats, que forma la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), estem treballant per aconseguir un nou marc de protecció per a la serra de Collserola (espai natural metropolità de 8.470 ha), que se n'ampliïn els actuals límits, que no s'hi urbanitzi ni un pam més. En definitiva, que Collserola es declari parc Natural de manera que es garanteixi la protecció i preservació de tots els seus ecosistemes.

La PCDC va aprovar un manifest que resumeix les demandes per protegir Collserola. Aquest manifest va rebre el suport de moltes d'entitats.

Per tot això t'animem a signar perquè declarin Collserola Parc Natural el més aviat possible!!!

Firma perquè Collserola es declari parc natural

Resum de la reunió amb l'Ajuntament

2007-12-19T00:11:00.000+01:00

El dia 13 de desembre la Plataforma en defensa de Collserola-Molins es va reunir amb l’equip de govern de l’Ajuntament. L’equip de govern va reiterar que ells no volen que s’urbanitzi però s’hi veuen obligats. Es justifiquen dient que hi ha una demanda de serveis mínims per part dels veïns actuals des de fa molt de temps. Afirmen que dotar d’aigua i clavegueram als actuals habitants i no permetre noves edificacions és inviable ja que els veïns es veurien obligats a pagar uns preus més desorbitats encara que els actuals, ja que les despeses d’urbanització s’haurien de repartir entre menys veïns.

Des de la plataforma reiterem que no ens oposem a la dotació de serveis mínims als actuals habitants sinó al contrari, demanem que es faci aquesta dotació sense permetre les noves edificacions que danyarien irreversiblement la riquesa biològica de tota la zona. Pensem que això és possible, des de l’Ajuntament afirmen que no, ja que els veïns no només haurien de pagar les obres del clavegueram i aigua (que bona part ja estan fetes), sinó que com a tota urbanització, els veïns haurien de pagar per uns equipaments. Paradoxalment, aquests equipaments no es construiran ja que la Generalitat obliga a mantenir els espais reservats per a equipaments com a sol forestal. Per part de l’Ajuntament no hi ha cap estudi sobre quin podria ser el cost d’aquesta obra i es nega, en cas de que aquest fos elevat, a dedicar part dels pressupostos a aquest projecte, que no oblidem, ajudaria no només a mantenir sinó que a millorar una zona en el bell mig del Parc de Collserola.

L’equip de govern es va comprometre a refer el projecte d’urbanització, ja que van reconèixer que és molt millorable, i a fer un nou estudi d’impacte ambiental.

Des de la Plataforma no hem vist cap interès per part de l’equip de govern a aturar la urbanització així que mantindrem la lluita i la crida a tots els molinencs i molinenques a participar i pronunciar-se envers aquesta agressió a la part del Parc de Collserola més propera a ells i elles.

Banderola pels balcons

2007-12-19T00:06:00.000+01:00

En pocs dies estaran disponibles les banderoles per reclamar la declaració de Collserola com a Parc Natural i contra la nova Urbanització de la Rierada-Vallpineda. Ja us anunciarem quins seran els punts de venda a un preu simbòlic. Com en la campanya contra el Vial de Cornisa, creiem que és important que tots i totes pengem la banderola al balcó. Cal visualitzar que a Molins de Rei volem salvar la Rierada!

Notícia al setmanari DIRECTA

2007-12-14T02:13:00.000+01:00

En l'edició del passat 28 de novembre el setmanari DIRECTA va publicar una notícia sobre el projecte d'urbanització a la Rierada-Vallpineda. El col·laborador molinenc de la revista Xavi Martí va parlar també de la xerrada realitzada i dels posicionaments d'ambdues parts. (Premeu sobre la imatge per llegir la notícia)

Els límits de Collserola

2007-12-13T00:38:00.000+01:00

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola ha emès un comunicat en el qual reclama que els límits del parc de Collserola haurien de ser, com a mínim, els proposats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya. El DMAH va publicar l'Estudi de Mesures Addicionals de 2005 en el qual determina, entre d'altres, els límits de protecció dels nou municipis que formen part de la serra així com la descripció d'unes reserves amb un grau de protecció superior.

En el comunicat també esmenta la nova urbanització de la Rierada i Vallpineda com també esmenta altres agressions com la implantació d'una muntanya russa al Parc d'Atraccions del Tibidabo en lloc del bosc d'alzines existent, rebutjada amb força per la ciutadania (podeu signar en contra d'aquesta nova agressió a la zona del Tibidabo en aquest enllaç)

Aquest dijous 13 de desembre, una delegació de la plataforma molinenca ens reunirem amb l'ajuntament de Molins de Rei per explicar la nostra postura i escoltar els arguments de l'equip de govern. Ja us explicarem com ha anat la reunió.

Futlletó que s'ha repartit per totes les cases de Molins

2007-11-16T13:40:00.001+01:00

Notícia al diari AVUI sobre el Pla de la Rierada-Vallpineda

2007-11-13T11:42:00.000+01:00

El passat divendres 9 de novembre el diari AVUI va publicar una notícia sobre la reivindicació de part del veïnat de la Rierada-Vallpineda per aturar la nova urbanització plantejada per l'Ajuntament de Molins de Rei. Veure noticia en html Veure notícia en pdf

Xerrada informativa de la Plataforma

2007-11-05T09:52:00.000+01:00

La Plataforma de Defensa de Collserola de Molins ha organitzat una xerrada informativa per donar a conèixer a la població de Molins de Rei en què consisteix el Pla Urbanístic de la Rierada i quina és la posició de la plataforma.

Dijous 22 de novembre a les 20:00 hores

A la sala d'actes de l'AGRUPA

C/ Rafael Casanova 26-28

També recordem que la plataforma és oberta a tothom i podeu contactar amb nosaltres de dues formes:

1- Assistint a les reunions de la Plataforma, que són cada dimarts a les 20:30h al local del CEPA (Plaça Catalunya 22, entresòl)

2- Via correu electrònic a salvemlarierada@gmail.com

Si volem preservar Collserola cal la implicació de tots i totes!

Manifest de la Plataforma

2007-10-18T15:04:00.000+02:00

ATUREM LA NOVA URBANITZACIÓ LA RIERADA-VALLPINEDA

A COLLSEROLA NI UNA CASA MÉS

Abans de que Collserola pugui ser declarat Parc Natural, sembla que hi ha una clara voluntat de reduir el seu espai amb tota mena d’agressions a aquest medi natural que ens queda dins de l’àrea metropolitana, que prou urbanitzada està.

La majoria dels ajuntaments que formen part del Consorci de Collserola i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya preveuen la imminent proposta de declaració del Parc Natural de Collserola. Malgrat això, sembla que hi ha una clara voluntat de transformar el poc Espai Natural que ens queda dins de l’àrea metropolitana. En aquest sentit, una de les darreres agressions és el desenvolupament d’una urbanització al bell mig del Parc de Collserola en una zona incorporada al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya):
L’AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI I ELS GRANS PROPIETARIS DE LA ZONA PROPOSEN DESENVOLUPAR UNA URBANITZACIÓ DE 400 HABITATGES A LA ZONA DE LA RIERADA-VALLPINEDA.

Actualment la urbanització de la Rierada-Vallpineda no disposa d’aigua corrent i clavegueram, això implica l’extracció d’aigua i l’abocament d’aigua residual a la Riera de Vallvidrera. Ambdues actuacions tenen conseqüències negatives en el bon estat de conservació que aquesta riera té al seu pas per La Rierada. Aquest motiu ha portat als veïns a demanar, reiteradament, a l’Ajuntament de Molins de Rei, la correcció d’aquestes necessitats. Com a resposta a aquestes demandes, l’Ajuntament de Molins de Rei, conjuntament amb una minoria de veïns i els propietaris de la zona forestal afectada, proposen desenvolupar una gran urbanització i edificar un gran barri. En contra d’aquest projecte urbanístic, una gran majoria de vilatans demanen que la protecció d’aquest Espai Natural amb la figura de Parc Natural.

Les intencions de l’Ajuntament de Molins de Rei, generen grans paradoxes difícils de resoldre:
1.- El Govern Municipal es va pronunciar públicament a favor de la declaració del Parc Natural de Collserola.
2.- El Govern Municipal va declarar i va donar suport explícit als projectes que vetllen per mantenir i millorar la qualitat ecològica de la Riera de Vallvidrera (Projecte de gestió participada de la riera de Vallvidrera impulsat pel Consorci del Parc de Collserola, Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i Projecte Rius).
3.- La proposta d’urbanització triplicarà la superfície i el nombre d’habitants de l’actual urbanització, per tant, augmenta la pressió contra els valors naturals de l’espai (carrers asfaltats, papereres, bancs, contaminació lumínica amb fanals, abocament de deixalles, perill d’incendi, abocament d’aigua d’escorrentia a la riera amb un alt contingut de metalls pesats i hidrocarburs, etc.).
4.- Els efectes directes sobre l’Espai Natural implica desplaçar i canalitzar irreversiblement un tram de la riera de Vallvidrera i la pèrdua de massa forestal.
5.- El projecte ignora completament la recent inclusió de l'espai natural de Collserola a la Xarxa europea Natura 2000 com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva europea d’hàbitats i del reconeixement dels valors de biodiversitat del Parc de Collserola. La Xarxa Natura 2000 dóna especial importància a la protecció dels boscos de ribera composats de vern del que trobem alguns exemplars a la Rierada. Per tant, la pèrdua de qualitat de l’espai fluvial de la Rierada podria dificultar la futura catalogació de la Serra de Collserola en la Xarxa Natura 2000.
6.- Estudis ecològics, botànics i faunístics destaquen els valors naturals de la riera de Vallvidrera (per exemple el recent estudi del DMAH anomenat "Estudi de les mesures addicionals de protecció de la Serra de Collserola").
7.- El projecte es limita a "refugiar-se" en la legalitat dels criteris obsolets del Pla General Metropolità de 1976.
8.- Una altra banda, una gran majoria de veïns que hi viuen com a simples ocupants d’una única parcel·la, s’estan veient obligats a pagar uns preus desmesurats degut a que els criteris urbanístics dels plans d’urbanització defensats per l’ajuntament preveuen notables noves zones edificables, propietat dels antics grans propietaris, els seus grans beneficiaris. Construir a la Rierada-Vallvidrera una gran urbanització els obligarà a pagar el que no necessiten, com bancs, papereres, fanals, canvis de traçats, nous ponts, tots els carrers asfaltats... I a permetre que plantin pins on hi havia alzines, quan ells només demanaven poder tenir aigua corrent i utilitzar un clavegueram ja existent... però que encara no funciona. No es té en compte les noves tendències proposades des de l'UPC, per les zones residencial envoltades d'espais naturals, promoure urbanitzacions toves i menys agressives amb el medi que les envolta.
9.- L'augment d'una quantitat tant important d'habitants dis de la serra de Collserola, fomentarà la construcció de nous vials que la fragmentin, com el Vial de Cornisa, no desitjat per la gent de Molins de rei (i que l'ajuntament s'havia posicionat en contra), que continua essent una greu amenaça des que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, dirigit pel senyor Joaquim Nadal (PSC), aprova el Vial de Cornisa per la zona de Collserola del Vallès i mantenen la reserva de sòl de la zona Sant Cugat – Molins de Rei.
10.- Amb aquest projecte l’Ajuntament de Molins de Rei vulnera el desig de la ciutadania. Els veïns i veïnes de Molins de Rei fan d’aquest patrimoni natural un valor d’identitat municipal creant un sentiment d’arrelament difícilment desvinculable a la pròpia existència i manifesten el seu desig d’estimar, protegir i lluitar pel que és seu.

Per tot això, creiem que és inadmissible que un Govern Municipal encapçalat per un partit que es diu “ecologista i d’esquerres” estigui impulsant la destrucció definitiva de l’Espai Natural de la Rierada-Vallpineda. Com a ciutadans, demanem a l’Ajuntament de Molins de Rei que s’oposi a la construcció de nous habitatges i equipaments dins de Collserola i modifiqui el Pla General Metropolità del 1976 per harmonitzar-lo als actuals paràmetres i criteris de sostenibilitat i conservació d’Espais Naturals. Finalment, recomanem a l’Ajuntament de Molins de Rei una línia clara en la seva política ambiental i urbanística que redueixi les actuals paradoxes que només fan que reduir la seva credibilitat política en la seva difícil tasca d’administració dels béns col·lectius.

LA NOVA URBANITZACIÓ LA RIERADA-VALLPINEDA ÉS CONTRARIA ALS INTERESSOS GENERALS -NO NOMÉS DELS VILATANS DE MOLINS DE REI-, DONCS AFECTA GREUMENT I IRREVERSIBLE AL FUTUR DE L’ESPAI NATURAL MÉS ESTIMAT DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA.

EL MOLINENCS I MOLINENQUES VOLDRÍEM QUE LES ADMINISTRACIONS DECLARIN COLLSEROLA PARC NATURAL, ARA!

Plataforma per la Defensa de Collserola - Molins

Collserola cada vegada més petita

2007-10-16T23:53:00.000+02:00

Abans que Collserola pugui ser declarada Parc Natural, sembla que hi ha una clara voluntat de reduir-ne l'espai: s’hi estan fent un nombre creixent d’agressions en aquest espai natural tant proper a l’àrea metropolitana que prou urbanitzada està.

Una de les darreres agressions és el desenvolupament d’una urbanització al bell mig de Collserola. L’ajuntament de Molins de Rei, amb una minoria de veïns, es proposen desenvolupar una gran urbanització a la Rierada, amb l’excusa que els veïns que hi viuen demanen l’aigua corrent i el clavegueram. Això és raonable, però en cap cas pot ser l’excusa per desenvolupar un nou barri allà on voldríem que hi hagués un espai protegit per la figura de Parc Natural. L’Ajuntament es pronuncia a favor d’aquesta idea, ... però, en els fets, actua en direcció contrària.

Sobta que s'aprovés el projecte d'urbanització al final del mandat municipal, amb ignorància expressa dels conceptes de sostenibilitat del territori i que contradiu l’esperit demostrat per l’Ajuntament de la vila, en donar suport explícitament a projectes que vetllen per mantenir la qualitat ecològica de la riera (Projecte Rius – Projecte de gestió participada de la riera de Vallvidrera).

La zona que s’urbanitzarà completament, resta envoltada per l'espai PEIN de Collserola i, a més, les actuacions es fan en espais humits al voltant de la riera de Vallvidrera i al bell mig d'una zona d'especials valors paisatgístics, prou reconeguts pels veïns i veïnes de Molinsde Rei i pels estudis de les institucions acadèmiques i científiques.

El projecte ignora completament la recent inclusió de l'espai natural de Collserola en la Xarxa europea Natura 2000 com a conseqüència de l'aplicació de la Directiva europea d'hàbitats i el reconeixement dels valors de biodiversitat que aquest fet suposa. Alhora que s'ignoren els treballs - com ara el recent estudi del DMAH anomenat "Estudi de les mesures addicionals de protecció de la Serra de Collserola" - o les declaracions públiques del conseller i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, dels ajuntaments que formen part del Consorci de Collserola i del mateix Govern de la Generalitat que preveuen la imminent proposta de declaració del Parc Natural de Collserola.

El projecte aprovat no considera ni avalua els impactes i les conseqüències irreversibles de les actuacions previstes sobre el medi, la biodiversitat i la intervenció directe sobre zones extremadament sensibles com la pròpia llera de la riera de Vallvidrera. L'execució de moviments de terres, pols, pas de vehicles, soroll, ... causades per les obres i activitats molt impactants alteraran fortament els hàbitats immediats, tant a l'interior del PERI com sobre una àmplia zona limítrof que l'envolta.

El projecte es limita a "refugiar-se" en la legalitat dels criteris obsolets del Pla general metropolità que pot i hauria de ser modificat "parcialment" en el sentit actual d'harmonitzar-lo amb els criteris de sostenibilitat i no en els de la irracionalitat urbanística.

El projecte preveu una consolidació urbana que considerem incompatible amb la preservació dels valors naturals reconeguts per la pròpia Unió Europea més enllà de la legítima adequació dels habitatges existents. Considerem inadmissible desenvolupar la construcció de nous habitatges i equipaments.

I per una altra banda, la majoria de veïns que hi viuen es veuen obligats a pagar uns preus desmesurats per tenir el que no necessitaven: seients, papereres i fanals de disseny, tots els carrers asfaltats, quan ells havien decidit viure en un espai no urbanitzat, i només demanaven poder tenir aigua corrent i utilitzar un clavegueram existent.

Això sí, sort que el projecte preveu plantar pins on ara hi ha alzines! ...

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)

http://www.Collserola.org

pcdcollserola@moviments.net

Octubre 2007