dimecres, 29 de juliol del 2009

La salinització del riu Llobregat

La sal de la mort, documental que vam poder veure el passat 18 de juny al local del CEM, és un documental filmat l'estiu passat i que denuncia la salinització del riu fruit de l'explotació de les mines del Bages. Aquest documental havia de ser emès per TVE al programa Gran Angular, però no va passar la censura i per tant no es va emetre. TVE3 tampoc no ha volgut emetre el documental i per això des de la plataforma MontSalat han iniciat una campanya per donar a conèixer el documental i sobretot la problemàtica del que parla.
La nova planta potabilitzadora d'Abrera en realitat és un desalinitzadora per tal de desalinitzar el riu Llobregat que es troba en índexs de salinització més alts que el mar Mediterrani. Aquesta planta pagada i mantinguda amb diners públic intenta millorar la qualitat de l'aigua potable però no soluciona el problema d'arrel. Mentrestant les industries responsables d'aquest salinització es desentenen del problema i les possibles solucions.

Més informació
MontSalat
Prou Sal


Entrevista a Roger Lloret, químic i membre de la Plataforma MontSalat publica da al setmanari La Directa

“Estem davant el problema de contaminació més important de Catalunya d'abans, d'ara i del futur”

Roger Lloret ha participat en l'elaboració del documental ‘La Sal de la Mort’ que va ser gravat l'estiu passat sobre els vessaments de residus salins als rius Llobregat i Cardener originats per Iberpotash, empresa explotadora de les mines de potassa del Bages. Lloret forma part de MontSalat, una plataforma que denuncia l'abocament diari de sal als immensos runams salins des on s’escampa avall pel riu Llobregat -amb concentracions vàries vegades a les de l’aigua de mar- i els devastadors vessaments del col·lector de salmorres. Aquest grup dóna a conèixer el documental mitjançant projeccions públiques.

Quins són els efectes de la sal a l’aigua potable?

La sal als rius afecta ecosistemes i al sistema renal i a la pressió sanguínia de qui la beu. Quan es desinfecta amb clor, els clorurs i la matèria orgànica generen trihalometans a l'aigua potable que són cancerígens, mutagenètics i teratogènics. Des de gener, la Directiva d’Aigües de la Unió Europea els limita a un màxim en l'aigua potable. Gràcies a que plou i hi ha dilució als rius, estem al límit de clorurs, però els trihalometans estan fregant o per sobre i ¡compte que la propera sequera està en marxa! Amb el cabal del riu normalitzat, abans de les pluges de maig, difícilment s'acomplirà la Directiva sense el cost en noves tecnologies de tractament. Quan els objectius de qualitat a l'aigua potable no s’assoleixen, aquesta es transforma en “sanitàriament permissible”, situació que patim fa dècades, però com això no et mata de seguida... L’aigua porta petites concentracions de metalls com mercuri, cadmi, crom, zinc, níquel, manganès, ferro, molibdè, arsènic, antimoni... i altres microcontaminants que els sistemes de sanejament actuals no eliminen totalment del riu. S’ha estudiat alguna vegada el risc de la barreja de tots aquests productes tot i l’acompliment de les Normatives?

Què s’ha fet o s’està fent per a evitar aquesta situació ?

El més barat seria arreglar el riu en origen, però es millora l'aigua potable que s'ha de subministrar i això ha fet construir nous tractaments a les potabilitzadores del Llobregat, tant a Abrera com a Sant Joan Despí. La resta d'empreses subministradores també hauran d'invertir i ho acabarem pagant els abonats ja que no compliran la Directiva Europea perquè el riu seguirà portant la salinitat. El col·lector de salmorres, construït per minimitzar la contaminació d'aigües superficials i aqüífers, va quedar insuficient perquè Iberpotash multiplica l'extracció al màxim i amb ella els residus sòlids. Així, no poden dir que no es guanyen la vida per a no invertir en medi ambient. Des del 89 aquestes aigües industrials passen per un col·lector que ha quedat insuficient i s'ha ampliat des d'Abrera al mar. De les mines del Bages, zona on es produeixen els abocaments, fins a Abrera encara tenim el col·lector inicial que s'ha trencat més de 350 vegades. L'envelliment del col·lector i la sobreexplotació generen vessaments i contaminacions puntuals molt agressives. Quatre o cinc poblacions han perdut les seves fonts d’abastament històriques i han construït noves plantes de tractament. Quan el nou col·lector funcioni al màxim de capacitat, evacuarà al mar cada any gairebé tot un embassament de Sant Ponç, recursos hídrics de valor incalculable molt més econòmics de tractar que una dessaladora d'aigua de mar.

Qui paga tot això?

La mineria no compleix les seves obligacions mediambientals, doncs el runam salí es considera subproducte i no se l'hi aplica la Normativa de Residus Industrials. Els danys s’externalitzen i han de ser remeiats amb diner públic. Dels 277 milions d’euros previstos per l’Agència Catalana de l’Aigua per a minimitzar l’impacte de la salinitat, Iberpotash aportarà uns tres o quatre, que seria recollir surgències d’aigües dolces salinitzades i portar-les al col·lector. La resta d’obres es paguen amb fons europeus i altres fons públics. O sia que l’axioma de “qui contamina paga” es converteix en aquest cas en “qui contamina cobra”.

Es poden denunciar aquests incompliments de les obligacions mediambientals?

La Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obrir diligències fa anys contra l'empresa minera. La policia judicial va aclarir que l'augment de la salinitat és fruit de la mina de potassa i, amb tota seguretat, una sentència seria condemnatòria. Políticament s'ha pressionat per a que el sumari no evolucioni i fa anys està retingut en un Jutjat de Manresa. Per a MontSalat estem davant el problema de contaminació més important de Catalunya d'abans, d'ara i del futur, perquè afecta a més de quatre milions de persones que beuen i utilitzen les aigües del Llobregat. Hem iniciat un altre procés judicial de reclamació dels afectats, però l’empresa minera i alguns polítics intenten dividir als actors mentre algun ajuntament mira cap a una altra banda. Un dia s’acabarà la potassa o no serà prou rendible la seva extracció, els residus quedaran abandonats o amagats, i els mil treballadors de la mina protestaran en va. La por a parlar d’això, com a Súria o Sallent, s’està destapant amb la creació d’una plataforma reivindicativa que es diu Prou Sal!

Hi ha alguna solució senzilla?

S'han fet propostes com dissoldre els runams i abocar-los al mar a través del col·lector o s’ha calculat quant costaria tornar la sal dins de la mina però la mina no vol. Iberpotash va mirar d'estalviar-se diners i a la vegada fer-ne negoci, al construir-se la planta de fabricació de clor de Solvay a Martorell ja que el clorur de sodi és una de les seves matèries primeres. S'ha instat al govern que generi alternatives de treball a la mineria, però fins ara qualsevol iniciativa important de crear activitats industrials ha estat boicotejada per la mineria. A sobre de les anomalies ambientals, incompliments i delictes diferents, el departament de Medi Ambient ha concedit a l'empresa minera la Llicència Ambiental. La societat civil s’hauria de bellugar i quan hi hagi una pressió sobre els polítics prou important potser mouran fitxa. Potser s’esperaran a que la potassa desaparegui... perquè això de la mineria, en general, són 100 o 200 anys de glòria i 1.000 o 1.500 anys de misèria.

I tot això s’explica en el documental 'La Sal de la Mort'?

La productora de Cardona (E2S Produccions) va tenir la idea de fer un documental de denúncia i juntament amb MontSalat es va fer el guió. El programa Gran Angular de TVE hi estava interessat, però quan el van visionar, se suposa que sota pressions polítiques, ja no els hi va convenir.

Després es va oferir el programa a TVC amb la mateixa resposta. La productora va cedir gratuïtament el documental a MontSalat i d’aquí s’està creant aquesta diàspora, tant al Bages com al Baix Llobregat i Barcelonès, que potser és l’àmbit que pateix més el problema, i a la vegada el desconeix o bé ho te assumit com una fatalitat. Hi ha una explicació del perquè la Regió Metropolitana de Barcelona té el rècord de consum d’aigua envasada, però els mitjans de comunicació no n’expliquen les causes o no ho poden difondre, el que seria desitjable pel seu coneixement social.


dijous, 23 de juliol del 2009

Nova campanya contra la incineració i per la retirada de Pla Metropolità de Residus

Campanya contra la nova incineradora a l'àrea metropolitana de Barcelona i demanat la retirada del nou Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipal

El ple de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient va aprovar inicialment el passat dijous dia 16 de juliol, el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) 2006-2016. Aquest pla no aposta per corregir la mala gestió actual dels residus ni per incentivar la reducció, la recuperació ni el reciclatge sinó que aposta pel tractament finalista dels residus dedicant-hi al voltant del 90% del seu pressupost i un 77% a la incineració. Una d'aquestes mesures és la construcció d'una incineradora per tractar 450.000 tones de residus anuals a l'àrea de Barcelona.

Per això s'ha iniciat una campanya per frenar l'augment de la crema de residus (tant la nova construcció d'una altra inicneradora com la crema de la fracció resta dels ecoparcs en les cimenteres) i demanat la retirada del pla. Campanya promoguda per la PCRR (Plataforma Cívica per la Reducció de Residus), grup de treball d'EdC (Federació d'Ecologistes de Catalunya) i amb el suport i adhesió de moltes entitats i plataformes de defensa ambiental.

Una de les iniciatives importants de la companya ha estat la presentació d'una declaració de metges i metgesses contra la incineració, que avala amb els millors toxicòlegs, epidemiòlegs i professionals de la salut del país, els arguments de precaució i prevenció als riscos a la salut pública que pot comportar l'augment de la crema de residus al país. Adjuntem la declaració de metges. També us convidem a fer-ne difusió entre els professionals de la salut per que la signin també.

Podeu col·laborar-hi adherint-vos a la declaració de la PCRR per demanar la retirada i/o difonent la campanya.
Per adherir-vos tant a la declaració de la PCRR per reclamar la retirada del Pla, com si recolliu adhesions de metges i metgesses només heu d'enviar un correu a: correu@ecologistes.cat
(les adhesions a la retirada de moment només són d'entitats i col·lectius, no individuals)

Més informació: http://noincineradorabcn.blogspot.com/

Declaració de metges i metgesses

dimecres, 22 de juliol del 2009

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona preveu un creixement continu

El projecte hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya. És un instrument que contribuirà en la definició del futur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i té la voluntat d'establir el marc general per a la seva ordenació fins a l'any 2026. Les estratègies i determinacions d'aquest pla no només afectaran als assentaments urbans, sinó també als espais naturals i a les infraestructures. Definint les xarxes viàries i ferroviàries i delimitant els espais naturals. Diferents veus associatives, ecologistes i veïnals creuen que hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible cap a un model sostenible, independent de recursos i reequilibrador, però segons varies entitats ecologistes aquest pla no tendeix a reconduir aquest model sinó que el consolida. El projecte haurà estat a exposició pública fins al 24 de juliol, el que suposa els estrictament 45 dies preceptius, període de temps que les principals entitats ecologistes de la Regió Metropolitana de Barcelona han considerat insuficient i demanen l'ampliació d'aquest període tal i com s'ha fet en altres plans territorials parcials de Catalunya que han comptat amb períodes d'informació pública de tres mesos. Consideren que s'ha de garantir la participació de la població i, tenint en compte la importància i la complexitat del pla, han demanat al Departament de Política General i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que ampliï el període per a presentar al·legacions al PTMB.


Previsions de creixement continu

Les entitats ecologistes denuncien la poca ambició del pla ja que es limita a projectar la resposta a unes previsions de creixement continu i no pas a garantir la protecció del territori. El PTMB pot delimitar nous espais per incorporar-los als que ja són objecte de protecció i per tant, segons les entitats ecologistes, hauria de revertir determinats espais classificats com a urbanitzables i protegir-los com a espais d’interès natural i ambiental. Segons la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, “el PTMB ofereix com a única sortida de futur, el continuar creixent i desenvolupant-se, reduint els espais naturals i agrícoles, es continua afavorint els llargs desplaçaments tant de mobilitat diària com dels recursos que necessita la metròpoli amb l'objectiu principal del manteniment d'un sistema socioeconòmic que tard o d'hora col·lapsarà”. Els estudis fets per a la elaboració del pla assenyalen un increment de 941.189 persones a la Regió Metropolitana fins al 2026. Les previsions fetes són d’una Catalunya d’uns vuit milions d’habitants amb una Regió Metropolitana de 5,25 milions d’habitants i més de 2,5 milions de llocs de treball. Aquestes previsions són continuistes amb el model actual i sense perspectives d’un ús racional del sòl i dels recursos. Aquestes perspectives porten al pla a calcular entre 381.402 i 582.160 el nombre de nous habitatges necessaris principals, xifres que no són assumibles per les 14.039,25 hectàrees de sòl qualificat de nou desenvolupament al conjunt de la Regió Metropolitana i que permeten la construcció potencial d’uns 476.000 habitatges. El mateix pla reconeix que, si no es canvia el model, la previsió de demanda d’habitatge comportarà una fortíssima pressió que sobrepassarà la limitada capacitat de l’Àrea Metropolitana a absorbir la futura demanda d’habitatge. Així, planteja com a solució l’augment de l’actual rendiment del parc d’habitatges, és a dir, reduir els habitatges buits, els destinats a segona residència o a altres usos que actualment són un 22,1% i incrementar el rendiment del parc amb noves propostes de desenvolupament urbà. La conclusió és que en cap cas es planteja la possibilitat de deixar de créixer sinó que s'aposta per esgotar totes les possibilitats i recursos d’una àrea ja prou castigada.

Alguns conflictes

Un Pla que no pot assegurar la desqualificació del Vial de Cornisa -aquesta és la resposta que es va donar a la PCDC-, vial de quatres carrils que travessa i fragmenta el Parc de Collserola, però que si contempla la construcció de camps de golfs en terrenys no urbanitzables i protegits tal i com especifica en el seu redactat: “els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sòl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl poden ser admesos en sòl de protecció especial”.

Tal i com afirma el mateix pla, “han tingut lloc unes dinàmiques territorials iniciades als anys seixanta i caracteritzades per unes taxes molt elevades de transformació de sòl per a usos urbans i pel seguiment d’un model d’ocupació dispers, amb totes les conseqüències derivades en matèria de mobilitat”. El document aprovat diu que “aquestes dinàmiques territorials han conduït a la progressiva reducció, fragmentació i degradació dels espais oberts”, però aquestes dinàmiques continuen ja que gran part de les ordenacions de territori marcades pel PGM de 1976 -encara vigent- les manté el PTMB. Exemples són la recuperació de la Via Interpolar, eix d’alta capacitat que ha de connectar la Roca del Vallès amb Molins de Rei passant pel centre de Barberà del Vallès i que des de les eleccions de 1979 aquesta població ha lluitat en contra per considerar que suposaria una fragmentació innecessària del municipi. Més del 36% dels costos calculats per a inversions a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat aniria adreçat a la construcció del Túnel d’Horta, túnel innecessari segons vàries entitats ja que no troben justificables ni la inversió ni l’agressió al territori ja que tot i que en part serà subterrani no deixarà de malmetre i alterar un espai natural tant fràgil com pot ser la Serra de Collserola. L’alternativa ja existeix ja que la comunicació entre Barcelona i el Vallès ja és viable per més d’una via. Són moltes les actuacions del Pla Territorial Metropolità que han aixecat veus en contra tot demanat que s’aturin i es procedeixi a un debat públic real amb la participació de tots els implicats i amb un caràcter vinculant. Algunes d’aquestes actuacions són el Quart Cinturó, el Túnel d’horta o la interpolar del Vallès.

www.setmanaridirecta.info



diumenge, 5 de juliol del 2009

Apageum les nucleras

Xerrada-debat
“Apaguem les nuclears. NO a la renovació de les llicències d’Ascó i Vandellós”.
dijous dia 9 de juliol a les 20h
Centre Excursionista de Molins de Rei
(c/Major, 109).



Amb la participació de:
Victor Mitjans (membre d'Ecologistes de Catalunya)
Josep Sabaté (membre de Jóvens de l'Ebre i de la campanya Apaguem les nuclers)
Marcel Coderch (membre del CADS)