Què quedarà de Collserola quan el declarin parc Natural?

Posicionament de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola davant de la incorporació de la Generalitat al consorci del Parc i davant dels nous rumors sobre la futura i mai arribada declaració de Parc Natural.

La Plataforma cívica per a la Defensa de Collserola considera positiva l'entrada de la Generalitat al Consorci del Parc de Collserola, però troba insuficient la futura proposta de Parc Natural.

El DMAH pot contribuir a la millora de la gestió de l'espai natural amb un punt de vista més ampli que el de la suma dels 9 ajuntaments representats actualment al Consorci, que acostumen a mirar-se el melic i promoure actuacions descentralitzades i poc coordinades sense aquesta visió global. La gestió actual del consorci és sovint més supervisora de l'urbanisme i de la gestió forestal i contra incendis que no pas gestora i conservadora dels ecosistemes; esperem que això canviï amb la incorporació de la Generalitat.

Cal que el DMAH ajudi econòmicament a la gestió i conservació i millora dels diversos ecosistemes naturals de Collserola, molts d'ells en regressió degut a l'urbanisme desenfrenat que ha envaït i aïllat la serra.

Considerem imperatiu que la Generalitat aturi qualsevol desenvolupament urbanístic dins l'actual Parc, delimitat pel Pla especial de protecció ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo), per evitar més dany a la natura. Cal també destinar recursos a aplicar polítiques de /deconstrucció/ de sectors naturals urbanitzats al·legal o il·legalment, que els ajuntaments han permès fent la vista grossa.


*En quant a la futura declaració de Parc Natural:*

El Parc Natural no garanteix la supervivència dels ecosistemes a mig termini, atès arriba molt tard quan la majoria d'ajuntaments ja ha desenvolupat urbanísticament les seves reserves de sòl edificables opcionals pel PGM de 1976 encara vigent. La serra està pràcticament aïllada i envoltada de grans vials i un urbanisme impermeable. El Pla Territorial Metropolità encara reserva més vials que poden fragmentar-la Serra.

La Mida del Parc de Collserola disminuirà, atès no es protegeix tota la superfície de l'actual Pla especial de protecció i ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo). El que és positiu, tot i que insuficient, és que augmenten les zones protegides i per fi hi haurà les vitals reserves
d'especial protecció com la Font groga i la Rierada.*
*
*No te cap sentit declarar Collserola Parc Natural, si no es garanteix:*

1. Que no s'hi construirà cap més vial que travessi i fragmenti
els ecosistemes de la serra (Vial de Cornisa, Túnel d'Horta, Túnel Central, etc.)
2. La connectivitat de Collserola amb els espais naturals
limítrofs (Serralada de Marina, Via Verda-Serra de Sant Llorenç del Munt,
<http://www.collserola.org/dossier_Collserola.html#Connectivi>
Parc Agrari del Baix Llobregat).
3. La naturalització dels sectors degradats per la construcció il·legal.
4. Evitar la massificació que podria degradar-lo encara més.

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
http://www.Collserola.org/


Signa en defensa de Collserola
http://collserola.org/salvemelparcnatural/

Gran varietat de plataformes es manifesten diumenge 22 de març per Barcelona

El diumenge 22 de març més de 5.000 persones han sortit al carrer no només per denunciar la política ambiental del Govern de la Generalitat, sinó també per mostrar el rebuig al model socioeconòmic actual, tot demanat un canvi profund cap a un model alternatiu veritablement sostenible.

Ja fa mesos que la Federació d’Ecologistes de Catalunya va fer una crida a participar d'una manifestació per fer front als nombrosos conflictes ambientals i per denunciar les agressions al medi i a la salut que afecten arreu del territori català. La resposta va ser bona i s’ha estat treballant durant molt mesos per posar d’acord a molta gent i molts col·lectius de tot tipus. L’objectiu de la convocatòria era reunir al màxim de col·lectius, entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori, per a fer visibles els nombrosos conflictes ambientals. Aquesta mobilització ja va fer-se l’any 2001 on hi van participar 87 entitats i plataformes, aquest cop han estat més de 160 els col·lectius adherits a la manifestació. Aquest augment tant significatiu evidencia la mala política del Govern, i els col·lectius adherits a la manifestació afirmen “que malgrat que el color del Govern ha canviat, aquest desenvolupa una política ambiental continuista respecte la que ja va generar protestes l’any 2001, que segueix sent ineficaç i contraria als interessos de la població”.

La manifestació ha estat marcada per la gran varietat de pancartes, samarretes i lemes que han omplert tant la Plaça Catalunya com la Plaça Sant Jaume. Aquesta diversitat mostrava, tal i com es pretenia, la gran quantitat de conflictes que assetgen Catalunya. Ha acabat a la Plaça Sant Jaume on un grup de nens i nenes han fet el lliurament simbòlica d'una postal que recollia els motius de la manifestació. L'actor Manel Barceló ha estat el presentador dels diferents representants dels conflictes ambientals més significatius del país que han exposat les seves denúncies i demandes. Per acabar s'ha instat ha continuar amb les amb accions ja que les demandes són moltes i no fàcils d’aconseguir en el marc polits en que ens trobem, per això s'ha convocat a les 21es Trobades d’entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans, que es faran a Lleida a la tardor.

Són molts i variats el motius pels quals els participants han demanat les dimissions dels consellers de medi ambient, política territorial i agricultura, tot demanat que el Govern assumeixi que s'està fent una mala gestió del territori ja que “no poden passar per alt la incompetència, les decisions errònies, la manca de transparència, el desconeixement i la desatenció al territori del Govern”.

Han criticat la política dels governs, des de els municipals fins al de la Generalitat que “afavoreixen els interessos de les grans corporacions privades i destinen els recursos públics a la continuïtat d’un model neoliberal obsessionat pel creixement, responsable de la crisi econòmica i ambiental actual, i incompatible amb la preservació del medi ambient, l’equilibri territorial i el benestar social”. Per això reclamen un canvi polític, més enllà del que afecta directament al medi ambient. Ja que consideren imprescindible la participació ciutadana real, el veritable consens i el dret a la informació. Incompatible amb els escassos processos d'informació i participació ciutadana purament consultius.

Denuncien la persecució dels moviments socials que exerceixen el seu dret a la protesta recalcant que s’estan veient obligats a optar per la desobediència per tal de denunciar l'incompliment de les lleis medioambientals tant per part d'empreses privades com per part de les administracions públiques. Demanat la despenalització dels casos que es troben pendent de judicis o de compliment de condemnes com pot ser el cas d'un membre del la Plataforma popular contra el Pla Caufec que està pendent d'entrar 10 dies a la presó per declarar-se insubmís a una pena multa de 60 €.

Punts calents

Són més de 440 conflictes els que amenacen la destrucció del territori arreu de Catalunya. Des de la Federació d'Ecologistes de Catalunya s'ha elaborat un mapa de Catalunya de punts calents on es reflecteixen els conflictes existents arreu del territori.

Els conflictes van des de els plans urbanístics presents arreu del territori, fins a la incineració de residus, passant per les línies de molt alta tensió, els parcs eòlics, les tèrmiques, les nuclears, les infrastructures innecessaris, els transvasaments...

Fotos setmana prèvia a Molins

Setmana prèvia a la manifestació del 22 a Molins

Dues persones s'encadenen al balcó de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat en defensa de Collserola

VIDEO DE L'ACCIÓ

A les 11h del matí d'avui dilluns 16 de març, dues persones s'han encadenat a la barana del balcó de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat en defensa de Collserola i per un aire net

Amb aquesta acció es vol convocar a la manifestació unitària del 22 de març 'Contra la política ambiental de la Generalitat' i denunciar públicament que el projecte d'incineració de residus a la Sanson continua endavant i es veu reforçat amb l'operació especulativa que vol modificar el Pla General Metropolità en favor d'interessos privats entre els que hi ha l'empresa cimentera Cemex i el constructor Paz Dorado.

Per tot això assumeixen íntegrament el manifest ecologista que convoca la manifestació del 22 de març i volen que les exigències es facin efectives.

Com han declarat des de la plaça de l'ajuntament del municipi del Baix Llobregat, també volen denunciar públicament la política ambiental de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i de la Generalitat de Catalunya i fan el següent comunicat:

Denunciem:
.Que el projecte d'incineració de residus a la Sanson continua en marxa i es veu reforçat per la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) que promou el govern de Sant Feliu.
.Aquesta modificació del PGM respon als interessos especulatius de promotor i propietaris privats. Els mateixos interessos que ens han portat a l'actual "crisi".
.La modificació agredirà Collserola i requalificarà zones forestals en parcs i jardins, cosa que no garanteix la protecció i conservació d'aquestes zones.
.Al barri de Mas Lluí es veuen afectades zones destinades a equipaments que ara es
reconvertiran en espai per vivendes.
.Es construirà una carretera a zones protegides, que estan dins la Xarxa Natura 2000,
per facilitar l'accés de camions a la cimentera. Això consolidarà la ubicació i les dimensions d'aquesta empresa altament contaminant situada al peu de Collserola.
. Els processos participatius han esdevingut un mer mecanisme per legitimar les decisions preses prèviament. Sovint l'Administració de torn, no ha informat a la ciutadania i quan ho ha fet, ha estat tard i/o de forma interessada.


Demanem:
.Que la defensa de l'espai forestal de Collserola no sigui negociable i passi a ser una prioritat de cara a que esdevingui Parc Natural.
.Que es faci un estudi ambiental independent i un procés de debat amb tota la ciutadania entorn a la ubicació, les dimensions i l'activitat industrial de la cimentera.
.Que s'iniciïn processos participatius reals i profunds que permetin a les entitats realitzar propostes i accions amb una capacitat de canvi real.
.Que es prenguin polítiques reals de reducció i reutilització de residus urbans i industrials, deixant en darrer lloc el reciclatge.
.Un nou model de política ambiental, territorial i de sostenibilitat que impliqui transversalment totes les regidories.

Reclamem:
.Que es posin en marxa nous models participatius per una consulta pública real i efectiva, que permeti un planejament urbanístic, territorial i d'infraestructures basat en un veritable consens. Més enllà de l'insuficient model de democràcia representativa actual (partitocràcia), cal un nou marc democràtic que possibiliti a la ciutadania implicar-se en la presa de decisions públiques. Cal normalitzar procediments i consultes que possibilitin la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions.

MANIFESTACIÓ 22 de març 2009

El dia 22 de març sortirem al carrer per fer front a la política ambiental del govern de la Generalitat. Conflictes ambientals al territori català. Quedem a la Plaça Catalunya de Barcelona a les 11 h del matí

http://22marc2009.blogspot.com

No a la incineració

Els que volen incrementar la incineració de residus

Volen continuar fent negoci a costa de l’agressió al medi ambient i la salut de les persones

Davant la presentació per part del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya del monogràfic 2009 sobre Gestió de Residus, on es fa una explicita apologia dels sistemes de tractament de final de canonada com la incineració, la Federació Ecologistes de Catalunya manifesta el seu rebuig i emplaça a l’Agència de Residus de Catalunya a apostar per mesures preventives en la generació i tractament dels residus.

L’intent de fomentar encara més la incineració de residus a Catalunya com a forma de superar el fracàs del model de gestió de residus promogut pel DMAH es una clara involució que no respon a res més que als interessos lucratius dels lobbies del sector de la gestió dels residus, d’enginyeria i construcció d’incineradores. Això a costa de jugar amb les afectacions al medi ambient, al canvi climàtic i la salut de les persones.

Prou demostrat és que la incineració és el pitjor sistema de tractament de final de canonada dels residus:

• Comporta malbaratament i destrucció de recursos: ja que els residus no es podran aprofitar com a nous recursos.

• Amb la combustió es formen compostos tòxics (dioxines, furans, bromurs, COVs, COPs,.organoclorats,....), s’emeten metalls pesats i nanopartícules –PM_0,1, els contaminants més estudiats els darrers 5 anys– que catalitzen les dioxines, altres tòxics i metalls pesants, penetrant molt fàcilment, no només als pulmons, sinó també a òrgans com el cervell i augmentant la carga contaminant de forma important.

• Actua com a creadora i difusora de nous contaminants atmosfèrics, en comptes de confinar-la la contaminació en abocadors, la incineració recombina els elements presents en els residus i els difon a través de les xemeneies. No hi ha cap sistema de filtrat que capturi el 100% dels contaminants.

• Genera residus tòxics com les cendres que s’han de dur a abocadors de residus perillosos.

• És una oportunitat perduda per lluitar contra el canvi climàtic: ja que reciclar i compostar estalvia 46 vegades més emissions que incinerar^{1, ja que estalvia tota l'energia necessària per tornar a produir i distribuir les matèries primeres.}

• Representa també un malbaratament d’energia: es fals que s’estalvia energia ja que reciclant s’estalvia més energia que incinerant (ex: reciclant el paper s’estalvia 4 cops mes energia que incinerant)^2.

• És un malbaratament de diner públic: ja que la inversió realitzada per construir les incineradores, més de la meitat de la qual es dedica als mecanismes de filtrat dels gasos, es podria destinar a tecnologies de tractament més barates i més efectives com el triatge o el compostatge.

En definitiva és un sistema que comporta malbaratament de recursos, d’energia i de diner públic, augmenta el risc per a la salut de les persones, i és una pèrdua d’oportunitat de mitigar el canvi climàtic .

En un moment on hi haurà carència de matèries primeres i recursos energètics no te sentit destruir-los, sinó que cal evitar la generació d’aquests productes que es voldran destruir. L’estratègia més efectiva per reduir el consum energètic i d'emissions de gasos d’efecte hivernacle passa per evitar la fabricació de bens i productes que no es puguin reutilitzar o reciclar o compostar, com els envasos no reutilitzables, que suposen prop del 25% del total de residus domèstics.

Les alternatives més efectives per fer front a la dificultat de gestionar els residus passen per altres alternatives:

• Apostar per invertir les tendències de generació de residus, tal i com planteja la normativa de la UE, que estableix l'objectiu de desacoblar la generació de residus del creixement econòmic

• Aplicar normativa, polítiques i programes que apostin i es fonamentin amb la prevenció i reutilització dels residus, com l'aprovació d'una llei de prevenció de residus amb objectius concrets i els programes i instruments econòmics i de gestió necessaris per assolir-los.

• Apostar per models de gestió que aconsegueixin una recuperació material de la majoria dels residus (ara solament es recicla el 25% la resta va a instal·lacions de tractament de final de canonada). Es possible arribar a reciclar fins el 75-80% dels residus³. El 65% dels residus estan formats per matèria orgànica, paper i vidre, fàcils de recuperar i reciclar o compostar.

• Apostar per accions i infraestructures preventives i recuperadores que facin possible arribar al reciclatge d'un 75% dels residus. El Pla d’infraestructures que proposa l’ARC preveu una inversió en tractaments de final de canonada (abocadors, incineradores i tractament de la fracció resta) del 83% i només un 17% per prevenció i reciclatge, aquesta no es la solució!i

Aquests haurien de ser els deures dels nostres governats i no fer cas dels consells corporativistes dels qui pretenen fer negoci a costa la qualitat de vida i la salut de la població i de la justícia ambiental, construint més abocadors i incineradores en els municipis i comarques amb menys població i que produeixen menys residus!

1 http://www.rncan-nrcan.gc.ca/smm-mms/busi-indu/rad-rad/pdf/icf-finr-eng.pdf

2 “Climate Protection potencials of EU recycling targets”. Knut Sander, Ökopol GMBH (Germany)

3 Hi ha municipis com el Residu Mínim o porta a porta que ho estan aconseguint, així com molts països de centre i nord d’Europa, molts municipis d’Itàlia,...i

Un activista en defensa de Collserola 10 dies a la Model per insubmís a l’especulació i a les penes-multa

El Jutjat numero 1 d'Esplugues ha decretat l'ingrés a presó durant 10 dies d'un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per negar-se a pagar 60 euros per una condemna per desobediència i ser insubmís a l'especulació i a les penes-multa. Si no ingressa voluntàriament, a partir del 9 de març es trobarà en cerca i captura per entrar a La Model a la força.

ni pla caufec ni repressió:

insubmissió a l'especulació i a les penes-multa:

10 dies a la Model per no pagar 60 euros!

http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=416

Ja fa molts anys que diem que la desproporció que significa el megaprojecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN és similar a la repressió policial i judicial a la que ens enfrontem les persones crítiques amb aquest urbanisme salvatge. És llavors per això que la desobediència a l'especulació la posem en pràctica també a l'hora de rebre els escarments dels defensors del ciment i el totxo de luxe. Així, ens hem trobat que les persones que hem passat per ridículs o soporífers judicis per desobediència a l'autoritat (i altres faltes, delictes i denúncies) hem mostrat la nostra insubmissió també a les condemnes que se'ns han aplicat.

Un dels casos més esperpèntics (gairebé tots ho són...) és el que envolta l'acció en que tres persones vam viure penjades a més de 50 metres d'alçada durant tres dies d'un dels edificis de les Tres Torres d'Esplugues. L'objectiu era mostrar el rebuig al pla Caufec poc abans que comencessin les obres a la muntanya de Sant Pere Màrtir. En aquella acció, ni els Mossos d'Esquadra ni l'ajuntament d'Esplugues es van atrevir a desallotjar-nos del nostre minúscul matalàs que a les nits volava amb la ventada. El risc en que posàvem les nostres vides pels nostres ideals no es podia comparar amb la por i la vergonya política que hagués significat una actuació policial per la qual no tenien cap preparació.

La seva estratègia de por no va fer-nos desistir de l'acció on pensàvem baixar amb les nostres pròpies cordes uns dies després. Llavors els agents de l'ordre van amenaçar a la presidenta de la comunitat de propietàries per a que posés una denuncia a la comissaria. Així va ser. La policia autonòmica ja havia fet la seva funció per al sistema. En una altra acció ens van arribar a dir “Per fer-vos callar tenim dues armes: la pistola i el bolígraf” fent referència a la imposició de denuncies i multes per apagar l'oposició als seus amos i la seva democràcia.

Gairebé un any després va arribar el judici corresponent on el jutjat numero 1 d'Esplugues ens va condemnar a 20 dies de pena-multa a 3 euros a les tres persones que vam tenir aquella privilegiada vista durant 3 dies: grup de suport les 24 hores, concentracions cada vespre, cotxes i motos pitant, gent saludant, solidàries des d'altres pobles que es van apropar a felicitar l'acció i una espectacular cassolada i onada de soroll la tarda que vam baixar. La vista pública del judici no va ser en cap cas oberta al públic doncs agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra impedien l'entrada a l'edifici i ni tan sols familiars van poder presenciar el judici. A dins de la sala (buida), la jutgessa no va voler veure documents que expliquen la il·legalitat del pla Caufec i la campanya de persecució policial que pateix la Plataforma Popular contra el pla Caufec. Tampoc va voler visionar un vídeo dels fets jutjats.

La condemna significava una multa de 60 euros a cada una de les tres persones més les despeses judicials. Dues persones han estat embargades i a la tercera no li han pogut robar els diners, tampoc li han pogut embargar altres béns o propietats, tampoc han aconseguit que acceptés un arrest voluntari a casa seva durant 10 dies ni tan sols unes jornades de treballs forçats. Es va declarar insubmís a la pena-multa el mateix dia del judici.

Aquesta actitud insubmisa ha comportat que el jutjat decretés el dijous 26 de febrer l'ingrés durant deu dies al centre penitenciari La Model d'una persona que es nega a finançar la maquinària repressiva de l'Estat, legitimar les seves condemnes i obeir les seves imposicions. A partir del 9 de març si aquesta persona no es presenta voluntàriament a la presó, serà posada en cerca i captura. Atentes a les convocatòries!

Més informació:

www.noalplacaufec.net

http://alespenespunyalades.blogspot.com/

http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=414

http://www.blip.tv/file/230664/

el punt

Contacte:

paremoselcaufec@rusc.net :: 685 269 787

Collserola a la corda fluixa

Un llarg estira i arronsa

Des de l’alba dels temps la serra de Collserola ha acollit comunitats humanes. La feina de moltes generacions i el traç dels usos tradicionals han dibuixat un dens mosaic de pastures, boscos, fonts, torrents, vinyes, horts i masies. Però des de principis del s. XX, i especialment a partir dels anys 60, el creixement desmesurat dels antics nuclis de població i la construcció d’infraestructures metropolitanes ha degradat la serra i l'ha condemnat a un perillós aïllament respecte els espais naturals que la circumden.

No obstant, gairebé 9.000 ha. han arribat relativament ben conservades fins avui. A l'obaga hi creixen verns, salzes, freixes, àlbers i pollancres seguint la riba de les rieres. A la solana s'estenen màquies i brolles on despunta el tropical albellatge. Mosteles i tórtores es refugien a les pinedes, i entre les alzines i els roures crien els gamarussos, les serps de vidre o els porcs senglars. A les garrigues, tallarols i conills s'amaguen dels ciclistes. Entre carreteres i urbanitzacions, els últims pagesos es miren de reüll els nous horts ecològics, mentre els excursionistes paren a fer un mos a les ermites restaurades. La muntanya és plena de vida; no la vida d'un jardí, sinó la d'un ecosistema automantingut.

Un ecosistema viu però fràgil, que travessa un moment crucial. Malgrat totes les victòries parcials esgarrapades pel moviment popular, les administracions insisteixen en re-dissenyar la serra sota la lògica d'un despotisme il·lustrat que pretén fer rimar sostenibilitat amb creixement. Vana pretensió. Per molt que el conseller Baltasar declari que "ni la declaració de parc natural afectarà el túnel d'Horta ni tampoc el Túnel d'Horta afectarà el parc", la realitat física és tossuda: per on passa un túnel no hi ha sostenibilitat que valgui. Josep Lluís Moner, portaveu de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola, denuncia que “la prioritat de l'administració no és la conservació, sinó mantenir un "espai multifuncional": una mica de natura, una mica d'espais oberts, una mica de reserva de sòl per a les necessitats de la gran ciutat, una mica d'espai de lleure i freqüentació, una mica d'urbanisme i infrastructures... una mica de tot! Aquest concepte de gestió és una de les causes de la degradació de Collserola com a espai natural”.

És un llarg estira i arronsa, la darrera fase del qual s'inicia el febrer del 2005, quan la Conselleria de Medi Ambient anuncia que “aposta per ampliar un 16% la superfície del Parc” i es disposa a declarar el Parc Natural. Quatre anys després, el més curiós no és el retràs en la declaració, ni que hagin quedat fora varies reclamacions veïnals, fet que a ningú estranyarà, sinó la falta de compliment dels estudis... de la pròpia administració. En poques paraules, biòlegs i ecologistes havien coincidit, i segueixen coincidint, en que una protecció real només era possible anul·lant els projectes d’urbanització, ampliant el límits del Parc per fer-los coincidir amb la realitat ecològica de la serra i creant espais associats que obrin corredors biològics destinats a trencar l’aïllament del massís. D'aquest consens, que n'han entès els polítics?

El Parc Natural realment existent

Anul·lació de projectes d'urbanització? No només subsisteixen varis projectes, sinó que, almenys ara per ara, no es desprograma cap sol urbanitzable i es deixen fora del Parc tots els ja urbanitzats.

Ampliació dels límits del Parc? Segons J.Moner, “l'estudi de la Conselleria de Medi Ambient considerava imprescindible ampliar la Xarxa Natura 2000 de les 7.606 ha. actuals a 8.836 ha. (1.231 ha., un 16% d'increment). En realitat però, finalment no s'arribarà a les 500 ha. d'augment. El mateix estudi proposava ampliar els límits de l'actual Pla especial de protecció de 8.465 ha. a 9.365 ha. (900 ha., un 11% d'increment). La realitat és que no augmentarà ni una sola ha”.

Malgrat una notable ampliació als turons de Montcada i al parc rural de la Torrenegra de Sant Cugat (si la justícia i Nuñez i Navarro no ho impedeixen), la connectivitat biològica amb Sant Llorenç, el Munt de l'Ordal, el riu Llobregat i la serralada de Marina sembla definitivament sentenciada a mort. Aquesta tendència a l'aïllament biològic, coneguda per l'expressiu nom de “fronterització”, té molt a veure amb que la majoria de les zones agrícoles, al contrari que la majoria de les forestals, no han estat incloses ni al PEIN ni al nou Parc Natural. Es tracta d'un error clàssic, que pensavem superat, fruit d'una forma d'entendre la conservació basada en la 'postal' forestal i ignorant de les sinergies entre boscos i activitats agrícoles-ramaderes.

En quant a la proposta de crear “espais associats que obrin corredors biològics”, només cal resseguir els mapes de la Generalitat per veure com ha quedat de descartada. A Cerdanyola, el nou Pla Territorial Metropolità (PTM) no preveu donar cap figura de protecció a la Plana del Castell ni a Can Codina-Can Canaletes, i confirma les més de 340 hectàrees del Centre Direccional, amb els seus 3.450 nous habitatges, vials, abocador i polígon tecnocientífic. Així, tant Cerdanyola com el nou Parc Natural han renunciat definitivament a incorporar i evitar la destrucció de la Via Verda. No importa que textualment afirmin que la zona s'ordenarà amb un flamant “Pla de Connectors”, perque a la pràctica les màquines ja han començat a fer abocadors i urbanitzar.

No és l'únic connector assetjat. A Molins de Rei, el PTM preveu dos grans zones urbanitzables, una d'elles la urbanització Rierada-Vallpineda, que afeca de ple la riera de Vallvidrera... proposada com a reserva natural pel propi Departament de Medi Ambient. El Papiol està rodejat de futures urbanitzacions. El corredor entre Sant Cugat i Rubí esdevé un continu urbà i industrial. A Sant Feliu es preveuen equipaments, habitatges, jardins i un nou viari d'accés a la cimentera; en total, 71 ha. que patirien una notable pèrdua de sòl forestal i un increment de sòl industrial.

Insolació a la solana 

Jordi Hereu anunciava a la darrera campanya electoral que després d’obrir Barcelona al mar ara calia obrir Collserola a la ciutat. Deu ser per això que l’Ajuntament de Barcelona exigeix que s’estableixi una franja de transició urbanitzable entre la ciutat i el futur parc a la solana de la serra “en la que es puguin construir algunes infraestructures”. De moment han aconseguit imposar una faraònica i confrontada muntanya russa a l'alzinar centenari. També ha aconseguit forçar unes ERPE's (Espais de Regulació Periurbana Especial) dins del Parc Natural, estat d'excepció urbanística amb el que l'Ajuntament podrà ficar cullerada al Parc. Feta la llei, feta la trampa. Segons la premsa, 132 ha “queden blindades a la urbanització però s'accepten serveis i actuacions suaus". A la pràctica, aquesta suavitat pot adquirir l'aspre contundència de nous equipaments, ajardinaments i asfaltat de camins.

Baltasar diu que els EPRE son "alternatives que resolen els problemes de manera imaginativa". Des d'urbanisme de l'Ajuntament s'afirma que “facilitaran l'accés dels barcelonins a la serra de Collserola”. En el cas de la Vall de Can Masdeu, classificada com a ERPE 2, resulta irònic constatar que cap dels que hi viuen, cultiven o passegen ha necessitat mai de cap intervenció municipal per sentir “facilitat d'accés” i menys encara per donar vida i protecció a la muntanya. Amb presses per fragmentarPerò potser les amenaces més serioses venen sota el signe de la sagrada velocitat. Arribar uns minuts abans a Barcelona des del Vallès ens pot costar un Túnel d’Horta ferroviari que ignora l’opció d’aprofitar el corredor ferroviari de Montcada. El projecte mutilarà l’última gran finestra rural de Collserola al Vallès i destrossarà el poc que queda d'espai de transició al districte d’Horta. En quant a les carreteres, i malgrat les declaracions en el sentit contrari, el recent Pla d'Infraestructures del Transport segueix preveient el Via de Cornisa, el “superfragmentador” de l'òbaga.

L’Estat, que no vol ser menys, també ha anunciat el pas de la MAT per Collserola. El gran impacte que suposa la distribució de l'energia a 400 kV sobre el medi natural no pot ser admès en un espai natural declarat i ja assetjat per centenars de torres elèctriques. IC proposa la solució 'verda' del soterrament de les línies, sense explicar que això és amagar la merda sota l’estora (les radiacions continuen) i persistir en el model de creixement indefinit que està en l'arrel del problema. A més, a Collserola, la darrera operació de soterrament ha servit com a cortina de fum per justificar el Pla Caufec, ara Porta BCN, a Esplugues, un cas d'especulació pura i dura en una altra zona que hauria de ser espai de transició. Lluny d'això, la immobiliària de la poderosa família Sanahuja ja ha començat les obres d’un “mur” de pisos i centres comercials que barrarà el pas entre la serra i el poble.

De nosaltres depèn (la crisis no ho pot parar tot)

La natura no està per tancar-la en una caixa de vidre amb una mà i carregar-se-la amb l’altre. La reducció de consum, ciment i velocitat és un imperatiu físic no només a l’Amazones, sinó també a casa nostra, avui i aquí. Collserola, malgrat el seu creixent aïllament, és una peça clau per obtenir els “serveis ecològics” que en la nostra ceguera destruïm i que l'estudi estratègic de Collserola (2003) resumia en “regulació de la composició atmosfèrica, regulació hídrica, control de l’erosió, generació de sòls fèrtils, destoxificació dels contaminants que produïm i alliberem a la bioesfera, generació i manteniment de la biodiversitat…” En poques paraules, ja sigui per interès, ja sigui per sensibilitat, cal garantir la protecció, diversitat, biodiversitat i connectivitat biològica de Collserola. Ara.

Paremos el Caufec