El Pla Territorial Metropolità de Barcelona preveu un creixement continu

El projecte hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya. És un instrument que contribuirà en la definició del futur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i té la voluntat d'establir el marc general per a la seva ordenació fins a l'any 2026. Les estratègies i determinacions d'aquest pla no només afectaran als assentaments urbans, sinó també als espais naturals i a les infraestructures. Definint les xarxes viàries i ferroviàries i delimitant els espais naturals. Diferents veus associatives, ecologistes i veïnals creuen que hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible cap a un model sostenible, independent de recursos i reequilibrador, però segons varies entitats ecologistes aquest pla no tendeix a reconduir aquest model sinó que el consolida. El projecte haurà estat a exposició pública fins al 24 de juliol, el que suposa els estrictament 45 dies preceptius, període de temps que les principals entitats ecologistes de la Regió Metropolitana de Barcelona han considerat insuficient i demanen l'ampliació d'aquest període tal i com s'ha fet en altres plans territorials parcials de Catalunya que han comptat amb períodes d'informació pública de tres mesos. Consideren que s'ha de garantir la participació de la població i, tenint en compte la importància i la complexitat del pla, han demanat al Departament de Política General i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que ampliï el període per a presentar al·legacions al PTMB.

Previsions de creixement continu

Les entitats ecologistes denuncien la poca ambició del pla ja que es limita a projectar la resposta a unes previsions de creixement continu i no pas a garantir la protecció del territori. El PTMB pot delimitar nous espais per incorporar-los als que ja són objecte de protecció i per tant, segons les entitats ecologistes, hauria de revertir determinats espais classificats com a urbanitzables i protegir-los com a espais d’interès natural i ambiental. Segons la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, “el PTMB ofereix com a única sortida de futur, el continuar creixent i desenvolupant-se, reduint els espais naturals i agrícoles, es continua afavorint els llargs desplaçaments tant de mobilitat diària com dels recursos que necessita la metròpoli amb l'objectiu principal del manteniment d'un sistema socioeconòmic que tard o d'hora col·lapsarà”. Els estudis fets per a la elaboració del pla assenyalen un increment de 941.189 persones a la Regió Metropolitana fins al 2026. Les previsions fetes són d’una Catalunya d’uns vuit milions d’habitants amb una Regió Metropolitana de 5,25 milions d’habitants i més de 2,5 milions de llocs de treball. Aquestes previsions són continuistes amb el model actual i sense perspectives d’un ús racional del sòl i dels recursos. Aquestes perspectives porten al pla a calcular entre 381.402 i 582.160 el nombre de nous habitatges necessaris principals, xifres que no són assumibles per les 14.039,25 hectàrees de sòl qualificat de nou desenvolupament al conjunt de la Regió Metropolitana i que permeten la construcció potencial d’uns 476.000 habitatges. El mateix pla reconeix que, si no es canvia el model, la previsió de demanda d’habitatge comportarà una fortíssima pressió que sobrepassarà la limitada capacitat de l’Àrea Metropolitana a absorbir la futura demanda d’habitatge. Així, planteja com a solució l’augment de l’actual rendiment del parc d’habitatges, és a dir, reduir els habitatges buits, els destinats a segona residència o a altres usos que actualment són un 22,1% i incrementar el rendiment del parc amb noves propostes de desenvolupament urbà. La conclusió és que en cap cas es planteja la possibilitat de deixar de créixer sinó que s'aposta per esgotar totes les possibilitats i recursos d’una àrea ja prou castigada.

Alguns conflictes

Un Pla que no pot assegurar la desqualificació del Vial de Cornisa -aquesta és la resposta que es va donar a la PCDC-, vial de quatres carrils que travessa i fragmenta el Parc de Collserola, però que si contempla la construcció de camps de golfs en terrenys no urbanitzables i protegits tal i com especifica en el seu redactat: “els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sòl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl poden ser admesos en sòl de protecció especial”.

Tal i com afirma el mateix pla, “han tingut lloc unes dinàmiques territorials iniciades als anys seixanta i caracteritzades per unes taxes molt elevades de transformació de sòl per a usos urbans i pel seguiment d’un model d’ocupació dispers, amb totes les conseqüències derivades en matèria de mobilitat”. El document aprovat diu que “aquestes dinàmiques territorials han conduït a la progressiva reducció, fragmentació i degradació dels espais oberts”, però aquestes dinàmiques continuen ja que gran part de les ordenacions de territori marcades pel PGM de 1976 -encara vigent- les manté el PTMB. Exemples són la recuperació de la Via Interpolar, eix d’alta capacitat que ha de connectar la Roca del Vallès amb Molins de Rei passant pel centre de Barberà del Vallès i que des de les eleccions de 1979 aquesta població ha lluitat en contra per considerar que suposaria una fragmentació innecessària del municipi. Més del 36% dels costos calculats per a inversions a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat aniria adreçat a la construcció del Túnel d’Horta, túnel innecessari segons vàries entitats ja que no troben justificables ni la inversió ni l’agressió al territori ja que tot i que en part serà subterrani no deixarà de malmetre i alterar un espai natural tant fràgil com pot ser la Serra de Collserola. L’alternativa ja existeix ja que la comunicació entre Barcelona i el Vallès ja és viable per més d’una via. Són moltes les actuacions del Pla Territorial Metropolità que han aixecat veus en contra tot demanat que s’aturin i es procedeixi a un debat públic real amb la participació de tots els implicats i amb un caràcter vinculant. Algunes d’aquestes actuacions són el Quart Cinturó, el Túnel d’horta o la interpolar del Vallès.

www.setmanaridirecta.info