Dimecres 16 de setembre
20h al CEM (c. Major 109 Molins)

Xerrada amb la participació de:
Víctor Mitjans del CEPA-EdC
Pep Martí del CAPS
Jordi Losada de la Plataforma Aire Net
Joan Bernat Martí de l'ADENC- EdC

La salinització del riu Llobregat

La sal de la mort, documental que vam poder veure el passat 18 de juny al local del CEM, és un documental filmat l'estiu passat i que denuncia la salinització del riu fruit de l'explotació de les mines del Bages. Aquest documental havia de ser emès per TVE al programa Gran Angular, però no va passar la censura i per tant no es va emetre. TVE3 tampoc no ha volgut emetre el documental i per això des de la plataforma MontSalat han iniciat una campanya per donar a conèixer el documental i sobretot la problemàtica del que parla.

La nova planta potabilitzadora d'Abrera en realitat és un desalinitzadora per tal de desalinitzar el riu Llobregat que es troba en índexs de salinització més alts que el mar Mediterrani. Aquesta planta pagada i mantinguda amb diners públic intenta millorar la qualitat de l'aigua potable però no soluciona el problema d'arrel. Mentrestant les industries responsables d'aquest salinització es desentenen del problema i les possibles solucions.

Més informació
MontSalat
Prou Sal

Entrevista a Roger Lloret, químic i membre de la Plataforma MontSalat publica da al setmanari La Directa

“Estem davant el problema de contaminació més important de Catalunya d'abans, d'ara i del futur”

Roger Lloret ha participat en l'elaboració del documental ‘La Sal de la Mort’ que va ser gravat l'estiu passat sobre els vessaments de residus salins als rius Llobregat i Cardener originats per Iberpotash, empresa explotadora de les mines de potassa del Bages. Lloret forma part de MontSalat, una plataforma que denuncia l'abocament diari de sal als immensos runams salins des on s’escampa avall pel riu Llobregat -amb concentracions vàries vegades a les de l’aigua de mar- i els devastadors vessaments del col·lector de salmorres. Aquest grup dóna a conèixer el documental mitjançant projeccions públiques.

Quins són els efectes de la sal a l’aigua potable?

La sal als rius afecta ecosistemes i al sistema renal i a la pressió sanguínia de qui la beu. Quan es desinfecta amb clor, els clorurs i la matèria orgànica generen trihalometans a l'aigua potable que són cancerígens, mutagenètics i teratogènics. Des de gener, la Directiva d’Aigües de la Unió Europea els limita a un màxim en l'aigua potable. Gràcies a que plou i hi ha dilució als rius, estem al límit de clorurs, però els trihalometans estan fregant o per sobre i ¡compte que la propera sequera està en marxa! Amb el cabal del riu normalitzat, abans de les pluges de maig, difícilment s'acomplirà la Directiva sense el cost en noves tecnologies de tractament. Quan els objectius de qualitat a l'aigua potable no s’assoleixen, aquesta es transforma en “sanitàriament permissible”, situació que patim fa dècades, però com això no et mata de seguida... L’aigua porta petites concentracions de metalls com mercuri, cadmi, crom, zinc, níquel, manganès, ferro, molibdè, arsènic, antimoni... i altres microcontaminants que els sistemes de sanejament actuals no eliminen totalment del riu. S’ha estudiat alguna vegada el risc de la barreja de tots aquests productes tot i l’acompliment de les Normatives?

Què s’ha fet o s’està fent per a evitar aquesta situació ?

El més barat seria arreglar el riu en origen, però es millora l'aigua potable que s'ha de subministrar i això ha fet construir nous tractaments a les potabilitzadores del Llobregat, tant a Abrera com a Sant Joan Despí. La resta d'empreses subministradores també hauran d'invertir i ho acabarem pagant els abonats ja que no compliran la Directiva Europea perquè el riu seguirà portant la salinitat. El col·lector de salmorres, construït per minimitzar la contaminació d'aigües superficials i aqüífers, va quedar insuficient perquè Iberpotash multiplica l'extracció al màxim i amb ella els residus sòlids. Així, no poden dir que no es guanyen la vida per a no invertir en medi ambient. Des del 89 aquestes aigües industrials passen per un col·lector que ha quedat insuficient i s'ha ampliat des d'Abrera al mar. De les mines del Bages, zona on es produeixen els abocaments, fins a Abrera encara tenim el col·lector inicial que s'ha trencat més de 350 vegades. L'envelliment del col·lector i la sobreexplotació generen vessaments i contaminacions puntuals molt agressives. Quatre o cinc poblacions han perdut les seves fonts d’abastament històriques i han construït noves plantes de tractament. Quan el nou col·lector funcioni al màxim de capacitat, evacuarà al mar cada any gairebé tot un embassament de Sant Ponç, recursos hídrics de valor incalculable molt més econòmics de tractar que una dessaladora d'aigua de mar.

Qui paga tot això?

La mineria no compleix les seves obligacions mediambientals, doncs el runam salí es considera subproducte i no se l'hi aplica la Normativa de Residus Industrials. Els danys s’externalitzen i han de ser remeiats amb diner públic. Dels 277 milions d’euros previstos per l’Agència Catalana de l’Aigua per a minimitzar l’impacte de la salinitat, Iberpotash aportarà uns tres o quatre, que seria recollir surgències d’aigües dolces salinitzades i portar-les al col·lector. La resta d’obres es paguen amb fons europeus i altres fons públics. O sia que l’axioma de “qui contamina paga” es converteix en aquest cas en “qui contamina cobra”.

Es poden denunciar aquests incompliments de les obligacions mediambientals?

La Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obrir diligències fa anys contra l'empresa minera. La policia judicial va aclarir que l'augment de la salinitat és fruit de la mina de potassa i, amb tota seguretat, una sentència seria condemnatòria. Políticament s'ha pressionat per a que el sumari no evolucioni i fa anys està retingut en un Jutjat de Manresa. Per a MontSalat estem davant el problema de contaminació més important de Catalunya d'abans, d'ara i del futur, perquè afecta a més de quatre milions de persones que beuen i utilitzen les aigües del Llobregat. Hem iniciat un altre procés judicial de reclamació dels afectats, però l’empresa minera i alguns polítics intenten dividir als actors mentre algun ajuntament mira cap a una altra banda. Un dia s’acabarà la potassa o no serà prou rendible la seva extracció, els residus quedaran abandonats o amagats, i els mil treballadors de la mina protestaran en va. La por a parlar d’això, com a Súria o Sallent, s’està destapant amb la creació d’una plataforma reivindicativa que es diu Prou Sal!

Hi ha alguna solució senzilla?

S'han fet propostes com dissoldre els runams i abocar-los al mar a través del col·lector o s’ha calculat quant costaria tornar la sal dins de la mina però la mina no vol. Iberpotash va mirar d'estalviar-se diners i a la vegada fer-ne negoci, al construir-se la planta de fabricació de clor de Solvay a Martorell ja que el clorur de sodi és una de les seves matèries primeres. S'ha instat al govern que generi alternatives de treball a la mineria, però fins ara qualsevol iniciativa important de crear activitats industrials ha estat boicotejada per la mineria. A sobre de les anomalies ambientals, incompliments i delictes diferents, el departament de Medi Ambient ha concedit a l'empresa minera la Llicència Ambiental. La societat civil s’hauria de bellugar i quan hi hagi una pressió sobre els polítics prou important potser mouran fitxa. Potser s’esperaran a que la potassa desaparegui... perquè això de la mineria, en general, són 100 o 200 anys de glòria i 1.000 o 1.500 anys de misèria.

I tot això s’explica en el documental 'La Sal de la Mort'?

La productora de Cardona (E2S Produccions) va tenir la idea de fer un documental de denúncia i juntament amb MontSalat es va fer el guió. El programa Gran Angular de TVE hi estava interessat, però quan el van visionar, se suposa que sota pressions polítiques, ja no els hi va convenir.

Després es va oferir el programa a TVC amb la mateixa resposta. La productora va cedir gratuïtament el documental a MontSalat i d’aquí s’està creant aquesta diàspora, tant al Bages com al Baix Llobregat i Barcelonès, que potser és l’àmbit que pateix més el problema, i a la vegada el desconeix o bé ho te assumit com una fatalitat. Hi ha una explicació del perquè la Regió Metropolitana de Barcelona té el rècord de consum d’aigua envasada, però els mitjans de comunicació no n’expliquen les causes o no ho poden difondre, el que seria desitjable pel seu coneixement social.

Nova campanya contra la incineració i per la retirada de Pla Metropolità de Residus

Campanya contra la nova incineradora a l'àrea metropolitana de Barcelona i demanat la retirada del nou Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipal

El ple de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient va aprovar inicialment el passat dijous dia 16 de juliol, el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) 2006-2016. Aquest pla no aposta per corregir la mala gestió actual dels residus ni per incentivar la reducció, la recuperació ni el reciclatge sinó que aposta pel tractament finalista dels residus dedicant-hi al voltant del 90% del seu pressupost i un 77% a la incineració. Una d'aquestes mesures és la construcció d'una incineradora per tractar 450.000 tones de residus anuals a l'àrea de Barcelona.

Per això s'ha iniciat una campanya per frenar l'augment de la crema de residus (tant la nova construcció d'una altra inicneradora com la crema de la fracció resta dels ecoparcs en les cimenteres) i demanat la retirada del pla. Campanya promoguda per la PCRR (Plataforma Cívica per la Reducció de Residus), grup de treball d'EdC (Federació d'Ecologistes de Catalunya) i amb el suport i adhesió de moltes entitats i plataformes de defensa ambiental.

Una de les iniciatives importants de la companya ha estat la presentació d'una declaració de metges i metgesses contra la incineració, que avala amb els millors toxicòlegs, epidemiòlegs i professionals de la salut del país, els arguments de precaució i prevenció als riscos a la salut pública que pot comportar l'augment de la crema de residus al país. Adjuntem la declaració de metges. També us convidem a fer-ne difusió entre els professionals de la salut per que la signin també.

Podeu col·laborar-hi adherint-vos a la declaració de la PCRR per demanar la retirada i/o difonent la campanya.
Per adherir-vos tant a la declaració de la PCRR per reclamar la retirada del Pla, com si recolliu adhesions de metges i metgesses només heu d'enviar un correu a: correu@ecologistes.cat
(les adhesions a la retirada de moment només són d'entitats i col·lectius, no individuals)

Més informació: http://noincineradorabcn.blogspot.com/

Declaració de metges i metgesses

Declaració per demanar la retirada del PMGRM

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona preveu un creixement continu

El projecte hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya. És un instrument que contribuirà en la definició del futur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i té la voluntat d'establir el marc general per a la seva ordenació fins a l'any 2026. Les estratègies i determinacions d'aquest pla no només afectaran als assentaments urbans, sinó també als espais naturals i a les infraestructures. Definint les xarxes viàries i ferroviàries i delimitant els espais naturals. Diferents veus associatives, ecologistes i veïnals creuen que hauria de ser una oportunitat per a reconduir un model de creixement reconegudament insostenible cap a un model sostenible, independent de recursos i reequilibrador, però segons varies entitats ecologistes aquest pla no tendeix a reconduir aquest model sinó que el consolida. El projecte haurà estat a exposició pública fins al 24 de juliol, el que suposa els estrictament 45 dies preceptius, període de temps que les principals entitats ecologistes de la Regió Metropolitana de Barcelona han considerat insuficient i demanen l'ampliació d'aquest període tal i com s'ha fet en altres plans territorials parcials de Catalunya que han comptat amb períodes d'informació pública de tres mesos. Consideren que s'ha de garantir la participació de la població i, tenint en compte la importància i la complexitat del pla, han demanat al Departament de Política General i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que ampliï el període per a presentar al·legacions al PTMB.

Previsions de creixement continu

Les entitats ecologistes denuncien la poca ambició del pla ja que es limita a projectar la resposta a unes previsions de creixement continu i no pas a garantir la protecció del territori. El PTMB pot delimitar nous espais per incorporar-los als que ja són objecte de protecció i per tant, segons les entitats ecologistes, hauria de revertir determinats espais classificats com a urbanitzables i protegir-los com a espais d’interès natural i ambiental. Segons la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, “el PTMB ofereix com a única sortida de futur, el continuar creixent i desenvolupant-se, reduint els espais naturals i agrícoles, es continua afavorint els llargs desplaçaments tant de mobilitat diària com dels recursos que necessita la metròpoli amb l'objectiu principal del manteniment d'un sistema socioeconòmic que tard o d'hora col·lapsarà”. Els estudis fets per a la elaboració del pla assenyalen un increment de 941.189 persones a la Regió Metropolitana fins al 2026. Les previsions fetes són d’una Catalunya d’uns vuit milions d’habitants amb una Regió Metropolitana de 5,25 milions d’habitants i més de 2,5 milions de llocs de treball. Aquestes previsions són continuistes amb el model actual i sense perspectives d’un ús racional del sòl i dels recursos. Aquestes perspectives porten al pla a calcular entre 381.402 i 582.160 el nombre de nous habitatges necessaris principals, xifres que no són assumibles per les 14.039,25 hectàrees de sòl qualificat de nou desenvolupament al conjunt de la Regió Metropolitana i que permeten la construcció potencial d’uns 476.000 habitatges. El mateix pla reconeix que, si no es canvia el model, la previsió de demanda d’habitatge comportarà una fortíssima pressió que sobrepassarà la limitada capacitat de l’Àrea Metropolitana a absorbir la futura demanda d’habitatge. Així, planteja com a solució l’augment de l’actual rendiment del parc d’habitatges, és a dir, reduir els habitatges buits, els destinats a segona residència o a altres usos que actualment són un 22,1% i incrementar el rendiment del parc amb noves propostes de desenvolupament urbà. La conclusió és que en cap cas es planteja la possibilitat de deixar de créixer sinó que s'aposta per esgotar totes les possibilitats i recursos d’una àrea ja prou castigada.

Alguns conflictes

Un Pla que no pot assegurar la desqualificació del Vial de Cornisa -aquesta és la resposta que es va donar a la PCDC-, vial de quatres carrils que travessa i fragmenta el Parc de Collserola, però que si contempla la construcció de camps de golfs en terrenys no urbanitzables i protegits tal i com especifica en el seu redactat: “els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sòl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl poden ser admesos en sòl de protecció especial”.

Tal i com afirma el mateix pla, “han tingut lloc unes dinàmiques territorials iniciades als anys seixanta i caracteritzades per unes taxes molt elevades de transformació de sòl per a usos urbans i pel seguiment d’un model d’ocupació dispers, amb totes les conseqüències derivades en matèria de mobilitat”. El document aprovat diu que “aquestes dinàmiques territorials han conduït a la progressiva reducció, fragmentació i degradació dels espais oberts”, però aquestes dinàmiques continuen ja que gran part de les ordenacions de territori marcades pel PGM de 1976 -encara vigent- les manté el PTMB. Exemples són la recuperació de la Via Interpolar, eix d’alta capacitat que ha de connectar la Roca del Vallès amb Molins de Rei passant pel centre de Barberà del Vallès i que des de les eleccions de 1979 aquesta població ha lluitat en contra per considerar que suposaria una fragmentació innecessària del municipi. Més del 36% dels costos calculats per a inversions a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat aniria adreçat a la construcció del Túnel d’Horta, túnel innecessari segons vàries entitats ja que no troben justificables ni la inversió ni l’agressió al territori ja que tot i que en part serà subterrani no deixarà de malmetre i alterar un espai natural tant fràgil com pot ser la Serra de Collserola. L’alternativa ja existeix ja que la comunicació entre Barcelona i el Vallès ja és viable per més d’una via. Són moltes les actuacions del Pla Territorial Metropolità que han aixecat veus en contra tot demanat que s’aturin i es procedeixi a un debat públic real amb la participació de tots els implicats i amb un caràcter vinculant. Algunes d’aquestes actuacions són el Quart Cinturó, el Túnel d’horta o la interpolar del Vallès.

www.setmanaridirecta.info

Apageum les nucleras

Xerrada-debat
“Apaguem les nuclears. NO a la renovació de les llicències d’Ascó i Vandellós”.

dijous dia 9 de juliol a les 20h

Centre Excursionista de Molins de Rei
(c/Major, 109).


Amb la participació de:
Victor Mitjans (membre d'Ecologistes de Catalunya)
Josep Sabaté (membre de Jóvens de l'Ebre i de la campanya Apaguem les nuclers)
Marcel Coderch (membre del CADS)

Salvem Collserola del Foc

S'ha iniciat una campanya de recollida de firmes per DEMANAR que retirin la massa forestal dels camins i pistes forestals de la SERRA de COLLSEROLA com a mínim 10 metres dels marges.


Si t'estimes Collserola, ajuda'ns!

Ja tenim quasi dues mil signatures, però en necessitem moltes més.
Pots imprimir-te l'original, i recollir firmes.
Les passarem a recollir o ens les envies per correu al apartat 31 (08750),
de Molins de Rei.
Pots enviar-nos fotos per posar a la pàgina.
Podem fer molt per pressionar a qui toca perquè actuïn.
Depèn de tots evitar una tragèdia...
Gràcies per endavant per la teva col·laboració.

Pots mirar http://salvemdelfoccollserola.blogspot.com

La proposta de Parc Natural encara pendent d'aprovació és insuficient i no garantirà la supervivència dels ecosistemes de Collserola

El diumenge 24 de maig es celebrarà el Dia Europeu dels Parcs Naturals i Collserola continua sense assolir l'anunciat grau de protecció.

La Plataforma cívica per a la defensa de Collserola (PCDC) fa 10 anys que en reclama la protecció, i tot i que al 2005 el govern de la Generalitat es va comprometre a declarar la figura de Parc Natural, encara no ha complert i ha anat deixant que es continuïn desenvolupant plans urbanístics i infraestructures.

Continuem reclamant que la Generalitat aturi qualsevol desenvolupament urbanístic i d'infraestructures dins l'actual Parc, delimitat pel Pla especial de protecció i ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo), per evitar més dany a la natura.
També caldria destinar recursos per aplicar polítiques de deconstrucció de sectors naturals urbanitzats al·legal o il·legalment, que els ajuntaments han permès fent la vista grossa.

Quant a la futura declaració de Parc Natural:

Segons diversos ecòlegs i biòlegs* consultats per la PCDC el Parc Natural proposat no garanteix la supervivència dels ecosistemes a mig termini, atès arriba molt tard quan la majoria d'ajuntaments ja ha desenvolupat urbanísticament les seves reserves de sòl edificables opcionals pel PGM de 1976 encara vigent. La serra està pràcticament aïllada i envoltada de grans vials i un urbanisme impermeable. El Pla Territorial Metropolità aprovat inicialment avui encara reserva més vials i infraestructures que de desenvolupar-se fragmentaran la Serra, perjudicant greument diversos ecosistemes de Collserola.

La Mida del Parc de Collserola disminuirà, atès no es protegeix tota la superfície de l'actual Pla especial de protecció i ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo). El que és positiu, tot i que insuficient, és que augmenten les zones protegides i per fi hi haurà les vitals reserves d'especial protecció com la Font groga i la Rierada.

D'altra banda considerem que No te cap sentit declarar Collserola Parc Natural, si no es garanteix:

1. Que no s'hi construirà ni ampliarà cap més vial que travessi i fragmenti els ecosistemes de la serra (Vial de Cornisa, Túnel d'Horta, Túnel Central, etc.)

2. La connectivitat de Collserola amb els espais naturals limítrofs (Serralada de Marina, Via Verda-Serra de Sant Llorenç del Munt, Parc Agrari del Baix Llobregat).

3. La naturalització dels sectors degradats per la construcció il·legal.

4. Evitar la massificació que podria degradar-lo encara més.

Finalment, la PCDC dona suport a la manifestació que es farà dimarts 26 de Maig a Sant Feliu de Llobregat per denunciar una nova proposta de modificació puntual de PGM aprovada inicialment que permuta sòl forestal per parcs i jardins, crea una nova carretera travessant els boscos del torrent del Duc, destrueix el connector biològic desenvolupant nou sòl industrial, etc. + info

* Vídeo divulgatiu amb les opinions de biòlegs i parlamentaris sobre el futur de Collserola.

El dimarts 26 de maig col·lectius de ciutadans i ciutadanes, entitats ecologistes i plataformes de defensa del territori, organitzem una manifestació en contra de la modificació del Pla General Metropolità proposada per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Què pretenem?

· fer visible tot el que implica la modificació del PGM.

· fer front a l'agressió que suposa per a Sant Feliu i per a Collserola.

· mostrar el nostre rebuig a la manera de fer de l'equip de govern de l'Ajuntament

Per què? Aquesta modificació no respecta els interessos generals dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu. Malgrat els discursos del Govern, només afavoreix els interessos de promotors privats i de la fàbrica de ciment CEMEX, incompatible amb la preservació del medi ambient.

Denunciem: La manca de participació ciutadana en tot el procés.

Demanem: Una modificació del Pla General Metropolità que suposi una protecció real de les zones incloses dins del Parc de Collserola, que no inclogui l'actual proposta de nova carretera i que respecti les zones verdes de Mas Lluí, contemplades en el PGM, així com un pla d´equipaments per al barri, actualment inexistents.

Reclamem: que es posin en marxa nous models participatius per una consulta pública real i efectiva, que permeti un planejament urbanístic, territorial i d’infraestructures basat en un veritable consens tot creant un nou fòrum ambiental amb caràcter vinculant.

La manifestació

· Concentració a la Plaça de la Vila (Sant Feliu de Llobregat) a les 19h

· Lectura del manifest

· Manifestació pels carrers de la ciutat

· Finalització a la plaça de la Vila i participació al Ple de l’Ajuntament

COORDINADORA D'OPOSICIÓ A LA MODIFICACIÓ DEL PGM

http://coord-oposicio-pgm.blogspot.com/
coord.oposicioPGM@gmail.com

Mobilitzacions a Sant Feliu

A Sant Feliu han començat les mobilitzacions per aturar la modificació puntual del Pla General Metropolità que proposa l'Ajuntament de Sant Feliu.
Aquesta modificació implica:
-Una pèrdua considerable de sol forestal
-La construcció d'un nou vial pel mig de Collserola per accedir a la fàbrica de ciment Sanson
-La destrucció de l'actual corredor biològic que comunica Collserola amb el Riu Llobregat
-La pèrdua de zones verdes i d'equipaments de Sant Feliu.


Per tot això i perquè el nou vial només fa que consolidar la contaminat fàbrica de ciment que a finals d'any començarà la incineració de residus, els sant feliuencs i les sant feliuenques han començat a concentrar-se cada dimarts a la Plaça de la Vila de 19:30 a 20h culminat aquestes protestes amb una manifestació el dimarts 26 de maig a les 19h a la Plaça de la Vila.

Us convidem a participar d'aquestes mobilitzacions especialment a la
manifestació del dimarts 26 de maig.

http://coord-oposicio-pgm.blogspot.com/

http://aturemlarondanord.blogspot.com/

L’insubmís a les penes-multa i a l’especulació ingressarà a presó

L’insubmís a les penes-multa i a l’especulació ingressarà a presó durant les properes hores

Avui dimarts 28 d´abril a les 19,30h - Concentració davant de la Model

Aquesta persona va ser detinguda ahir mentre es realitzava una acció en solidaritat amb l’Enric Duran, ja que estava en cerca i captura des del 6 d’abril. Des d’aleshores ha estat a disposició policial a les comissaries de Nou de la Rambla i de les Corts, i en les properes hores passarà a disposició judicial.

Declaració de l'insubmís a les penes-multa i contra el Pla Caufec (Porta BCN - Esplugues)
Vídeo Insubmís a les penes multa

La pena-multa de 60€ va ser la sentència judicial a una acció de desobediència civil no violenta per denunciar el projecte urbanístic pla Caufec, a Esplugues de Llobregat ara farà dos anys. L’acció va consistir en romandre juntament amb dos companys 3 dies penjat a 50 metres tot i això la titular del jutjat número u d’Esplugues de Llobregat va trobar culpables a les tres persones d’una falta lleu de desobediència a l’autoritat i va imposar una pena-multa de 20 dies a 3 euros.

Des d’un principi aquesta persona es va declarar insubmisa a pagar la pena-multa, ja que, tal i com s’explica en la campanya d’insubmissió a les penes-multa (http://alespenespunyalades.blogspot.com/), les penes-multes són una eina política de castigar als moviments socials i a tot aquell que opina i actua d’una manera crítica, i són una eina per a castigar la pobresa, ja que només aquell qui té suficients recursos econòmics es salva d’anar a la presó.

Així, el jutjat número u d’Esplugues de Llobregat va ordenar l’ingrés a presó el passat 26 de febrer, i al no efectuar-se de manera voluntària va decretar una ordre de cerca i captura el passat 6 d’abril. A hores d’ara, aquesta persona està detinguda i pendent de passar a disposició judicial per a que la jutgessa decreti l’ingrés a presó.

Així que a partir d’aquest dilluns 27 d’abril estarà 10 dies a la presó durant els quals la plataforma popular contra el pla Caufec i altres col·lectius solidaris han plantejat diverses accions per exigir la llibertat de la persona empresonada i per denunciar públicament les penes-multa:

* Dimarts 28 d´abril a les 19,30h - Concentració davant de la Model
* Dimecres 29 d´abril - Accions descentralitzades i concentració les 20h davant l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat
* Divendres 1 de maig - participació a la manifestació del primer de maig.
* Dilluns 4 de maig a les 19,30h - No callem!! Concentració sorollosa a la Model

Es dóna la casualitat que avui mateix hi ha almenys 30 persones pendents d’un ingrés a la presó per a complir una condemna derivada d’una pena-multa, cosa que encara fa més visible la denúncia que es fa des de la Insubmissió a les penes-multa.

A banda de la irracionalitat que suposa empresonar a una persona durant 10 dies per haver denunciat públicament una opinió respecte un pla urbanístic de manera totalment pacífica, es dóna la paradoxa que l’empresonament d’aquesta persona durant 10 dies costarà a la Generalitat de Catalunya més de 600€

no callem: ni pla caufec ni repressió!
NI PENES-MULTA NI ESPECULACIÓ!

més info
http://www.noalplacaufec.net/
http://www.moviments.net/noalplacaufec/10diespreso/
http://alespenespunyalades.blogspot.com/
paremoselcaufec@rusc.net
telf 685.267.787

Arbres caiguts i no retirats

No entenem perquè els arbres caiguts a Collserola arran del temporal de vent del mes de gener, segueixen sense ser retirats, sabent tothom el perill que això suposa. L’ajuntament no té partides per emergències? On són les ajudes garantides, tot hi que no es va declarar la zona com a catastròfica?
Ens lamentem moltíssim per aquesta situació, entenen que és una situació desbordant però ja són massa els dies passats sense fer res.

Apaguem les nuclears

Des de les terres de l’Ebre han iniciat una campanya per demanar que no es renovin les llicències de les tres nuclears de Catalunya i que per tant es tanquin definitivament. La llicència d’Ascó I, Ascó II i Vandellós caduquen entre el 2010 i el 2011 i per això es vol aprofitar i a finals d’aquest any presentar una proposta de resolució recolzada per milers de firmes.

A Molins podeu signar a:

CEPA, Plaça Catalunya 22 entresòl 1º

La Bodegueta, Pintor Fortuny 14

Llibreria Barba, Rafael Casanova 45

Més informació: web de la campanya

Un any fent estudis

Després d’un any de denunciar el lamentable estat dels voltants del camp de tir de Molins, tot segueix igual. Des de l’Ajuntament se’ns va dir que abans de començar les tasques de neteja havien de fer un estudi per determinar l’abast dels residus i la manera de fer la neteja ja que la presència de plom fa que s’hagin de prendre precaucions. Però aquest estudi encara no s’ha fet i tot i que el consistori reconeix que els cartutxos són fàcils de recollir (i no cal estudi) segueixen sense ser retirats.

Les prioritats del consistori no sabem quines són però el medi ambient no.

Què quedarà de Collserola quan el declarin parc Natural?

Posicionament de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola davant de la incorporació de la Generalitat al consorci del Parc i davant dels nous rumors sobre la futura i mai arribada declaració de Parc Natural.

La Plataforma cívica per a la Defensa de Collserola considera positiva l'entrada de la Generalitat al Consorci del Parc de Collserola, però troba insuficient la futura proposta de Parc Natural.

El DMAH pot contribuir a la millora de la gestió de l'espai natural amb un punt de vista més ampli que el de la suma dels 9 ajuntaments representats actualment al Consorci, que acostumen a mirar-se el melic i promoure actuacions descentralitzades i poc coordinades sense aquesta visió global. La gestió actual del consorci és sovint més supervisora de l'urbanisme i de la gestió forestal i contra incendis que no pas gestora i conservadora dels ecosistemes; esperem que això canviï amb la incorporació de la Generalitat.

Cal que el DMAH ajudi econòmicament a la gestió i conservació i millora dels diversos ecosistemes naturals de Collserola, molts d'ells en regressió degut a l'urbanisme desenfrenat que ha envaït i aïllat la serra.

Considerem imperatiu que la Generalitat aturi qualsevol desenvolupament urbanístic dins l'actual Parc, delimitat pel Pla especial de protecció ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo), per evitar més dany a la natura. Cal també destinar recursos a aplicar polítiques de /deconstrucció/ de sectors naturals urbanitzats al·legal o il·legalment, que els ajuntaments han permès fent la vista grossa.


*En quant a la futura declaració de Parc Natural:*

El Parc Natural no garanteix la supervivència dels ecosistemes a mig termini, atès arriba molt tard quan la majoria d'ajuntaments ja ha desenvolupat urbanísticament les seves reserves de sòl edificables opcionals pel PGM de 1976 encara vigent. La serra està pràcticament aïllada i envoltada de grans vials i un urbanisme impermeable. El Pla Territorial Metropolità encara reserva més vials que poden fragmentar-la Serra.

La Mida del Parc de Collserola disminuirà, atès no es protegeix tota la superfície de l'actual Pla especial de protecció i ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo). El que és positiu, tot i que insuficient, és que augmenten les zones protegides i per fi hi haurà les vitals reserves
d'especial protecció com la Font groga i la Rierada.*
*
*No te cap sentit declarar Collserola Parc Natural, si no es garanteix:*

1. Que no s'hi construirà cap més vial que travessi i fragmenti
els ecosistemes de la serra (Vial de Cornisa, Túnel d'Horta, Túnel Central, etc.)
2. La connectivitat de Collserola amb els espais naturals
limítrofs (Serralada de Marina, Via Verda-Serra de Sant Llorenç del Munt,
<http://www.collserola.org/dossier_Collserola.html#Connectivi>
Parc Agrari del Baix Llobregat).
3. La naturalització dels sectors degradats per la construcció il·legal.
4. Evitar la massificació que podria degradar-lo encara més.

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
http://www.Collserola.org/


Signa en defensa de Collserola
http://collserola.org/salvemelparcnatural/

Gran varietat de plataformes es manifesten diumenge 22 de març per Barcelona

El diumenge 22 de març més de 5.000 persones han sortit al carrer no només per denunciar la política ambiental del Govern de la Generalitat, sinó també per mostrar el rebuig al model socioeconòmic actual, tot demanat un canvi profund cap a un model alternatiu veritablement sostenible.

Ja fa mesos que la Federació d’Ecologistes de Catalunya va fer una crida a participar d'una manifestació per fer front als nombrosos conflictes ambientals i per denunciar les agressions al medi i a la salut que afecten arreu del territori català. La resposta va ser bona i s’ha estat treballant durant molt mesos per posar d’acord a molta gent i molts col·lectius de tot tipus. L’objectiu de la convocatòria era reunir al màxim de col·lectius, entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori, per a fer visibles els nombrosos conflictes ambientals. Aquesta mobilització ja va fer-se l’any 2001 on hi van participar 87 entitats i plataformes, aquest cop han estat més de 160 els col·lectius adherits a la manifestació. Aquest augment tant significatiu evidencia la mala política del Govern, i els col·lectius adherits a la manifestació afirmen “que malgrat que el color del Govern ha canviat, aquest desenvolupa una política ambiental continuista respecte la que ja va generar protestes l’any 2001, que segueix sent ineficaç i contraria als interessos de la població”.

La manifestació ha estat marcada per la gran varietat de pancartes, samarretes i lemes que han omplert tant la Plaça Catalunya com la Plaça Sant Jaume. Aquesta diversitat mostrava, tal i com es pretenia, la gran quantitat de conflictes que assetgen Catalunya. Ha acabat a la Plaça Sant Jaume on un grup de nens i nenes han fet el lliurament simbòlica d'una postal que recollia els motius de la manifestació. L'actor Manel Barceló ha estat el presentador dels diferents representants dels conflictes ambientals més significatius del país que han exposat les seves denúncies i demandes. Per acabar s'ha instat ha continuar amb les amb accions ja que les demandes són moltes i no fàcils d’aconseguir en el marc polits en que ens trobem, per això s'ha convocat a les 21es Trobades d’entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans, que es faran a Lleida a la tardor.

Són molts i variats el motius pels quals els participants han demanat les dimissions dels consellers de medi ambient, política territorial i agricultura, tot demanat que el Govern assumeixi que s'està fent una mala gestió del territori ja que “no poden passar per alt la incompetència, les decisions errònies, la manca de transparència, el desconeixement i la desatenció al territori del Govern”.

Han criticat la política dels governs, des de els municipals fins al de la Generalitat que “afavoreixen els interessos de les grans corporacions privades i destinen els recursos públics a la continuïtat d’un model neoliberal obsessionat pel creixement, responsable de la crisi econòmica i ambiental actual, i incompatible amb la preservació del medi ambient, l’equilibri territorial i el benestar social”. Per això reclamen un canvi polític, més enllà del que afecta directament al medi ambient. Ja que consideren imprescindible la participació ciutadana real, el veritable consens i el dret a la informació. Incompatible amb els escassos processos d'informació i participació ciutadana purament consultius.

Denuncien la persecució dels moviments socials que exerceixen el seu dret a la protesta recalcant que s’estan veient obligats a optar per la desobediència per tal de denunciar l'incompliment de les lleis medioambientals tant per part d'empreses privades com per part de les administracions públiques. Demanat la despenalització dels casos que es troben pendent de judicis o de compliment de condemnes com pot ser el cas d'un membre del la Plataforma popular contra el Pla Caufec que està pendent d'entrar 10 dies a la presó per declarar-se insubmís a una pena multa de 60 €.

Punts calents

Són més de 440 conflictes els que amenacen la destrucció del territori arreu de Catalunya. Des de la Federació d'Ecologistes de Catalunya s'ha elaborat un mapa de Catalunya de punts calents on es reflecteixen els conflictes existents arreu del territori.

Els conflictes van des de els plans urbanístics presents arreu del territori, fins a la incineració de residus, passant per les línies de molt alta tensió, els parcs eòlics, les tèrmiques, les nuclears, les infrastructures innecessaris, els transvasaments...